Tribuna
Transport públic i mobilitat activa, ara més que mai
Mantenir i augmentar l'oferta de transport públic metropolità és bàsic si volem impulsar la recuperació econòmica i, alhora, aconseguir que el model de mobilitat obligada metropolitana no se'ns col·lapsi
zentauroepp52982910 metro200410174443 /
El confinament per la crisi del Covid-19 ha remogut amb força els hàbits de mobilitat de tota la població. La restricció de la mobilitat, eina indispensable per evitar la propagació del virus, ha suposat reduccions del trànsit de més del 80% i caigudes de la demanda de transport públic superiors al 90%, amb una inversió del repartiment modal dels desplaçaments a favor del vehicle privat.
Durant la fase àlgida de la crisi les administracions hem hagut de posar en marxa solucions de mobilitat excepcionals, com recomanar, sempre que fossin imprescindibles, desplaçaments amb sistemes individuals. A més, ha sigut necessari reduir l’ocupació del transport públic fins a un terç per poder garantir-hi la distància social de seguretat.
A mesura que l’activitat vagi tornant a la normalitat, s’aniran prenent mesures de transició. Serà necessari redimensionar infraestructures que afavoreixin desplaçaments segurs a peu, amb bicicleta i amb altres vehicles de mobilitat personal, i revertir carrils de trànsit per a carrils bici o de vianants, entre altres mesures possibles.
Satisfer la demanda
Durant la transició també haurem d’acoblar l’augment de l’activitat amb l’increment real de l’oferta de transport públic per poder satisfer la demanda. De mantenir-se el criteri d’ocupació màxima del 33% de cada comboi o autobús, una vegada recuperem la plena activitat fins a 1,2 milions de desplaçaments que abans es feien a la xarxa de TMB, ja no es podran tornar a fer.
Per evitar la pèrdua d’aquests desplaçaments haurem de posar en marxa mesures que vagin més enllà de la distància social, oferint tots els elements de seguretat (mascaretes, guants, gels desinfectants, neteja exhaustiva de vehicles, informació transparent) que siguin oportuns.
Tot i que el vehicle privat motoritzat ha sigut una alternativa durant la transició, ha de ser una mesura provisional. No ens podem permetre el luxe de tendir a un patró de mobilitat ja obsolet, centrat en el vehicle privat propulsat amb combustibles contaminants.
Mantenir i augmentar l’oferta de transport públic metropolità és bàsic si volem impulsar la recuperació econòmica i, alhora, aconseguir que el model de mobilitat obligada metropolitana no se’ns col·lapsi, amb la corresponent pèrdua de competitivitat, temps i augment de la sinistralitat, la congestió, la contaminació i el soroll.
Les lliçons de la pandèmia
El nostre objectiu és reafirmar el model de mobilitat sostenible, centrat en la mobilitat activa i un transport eficient, segur i d’alta qualitat: prioritat del transport públic, pacificació de l’espai urbà per anar a peu o amb bicicleta, plataformes de mobilitat compartida, transició energètica del transport i disminució de l’ús del vehicle privat motoritzat, generador de congestió, saturació de l’espai públic, contaminació i soroll.
Hem de llegir bé les lliçons de la pandèmia i aprofitar els esforços fets per empreses i treballadors durant el confinament per fer teletreball, i incorporar la formació a distància i la flexibilització d’horaris laborals per evitar les hores punta. També haurem de donar un nou impuls als plans de mobilitat sostenible d’empresa, concertats entre els polígons industrials, les empreses, els treballadors i els operadors de mobilitat, tant públics com privats, i a àmbit metropolità.
Ara és el moment de reafirmar l’aposta per la mobilitat sostenible, treballant, en una gran lògica de gran pacte, i consens, per accelerar inversions llargament aparcades; informar; generar confiança, i oferir una xarxa de transport públic segura, sostenible, eficient, fiable i d’alta qualitat.
