IDEES

'Twin Peaks': aniversari sense data

Soc incapaç de recordar amb nostàlgia una sèrie que per a mi ha sigut i és sempre present

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp34738020 icult twin peaks170420170851

zentauroepp34738020 icult twin peaks170420170851

‘Twin Peaks’ fa anys tots els dies. Dimecres, 8 d’abril, se celebraven els trenta anys de l’emissió a la cadena ABC del primer capítol de la sèrie. I, és clar, va començar el regalim d’articles, posts i tuits commemorant-ne l’aniversari. Objectivament, tenia tot el sentit. Han passat tres dècades de l’aparició d’una de les sèries més importants de la història. Tres dècades des que David Lynch i Mark Frost van fer una remenada a la cultura popular. Tres dècades des que la imatge de Laura Palmer congelada i embolicada en plàstic es va quedar gravada per sempre a les nostres retines.

Notícies relacionades

No obstant, durant tot el dia vaig tenir la sensació que celebrar aquest aniversari era absurd. Celebrar els 10, els 20 o els 30 anys d’una pel·lícula o d’una sèrie porta implícita per a mi la necessitat de reivindicar-la, de posar-la al seu lloc i presentar-la a noves generacions. I amb ‘Twin Peaks’ no em funcionava aquest ideal d’aniversari. Primer, perquè no se m’acut cap sèrie més omnipresent aquestes tres dècades: la proposta de Frost Lynch es projecta en part important de la televisió, del cine i de la literatura que la succeeixen. Segon, perquè el «fa trenta anys» sembla al·ludir a un passat remot. I la tercera temporada de la sèrie, ‘Twin Peaks: The Return’ (2017), no només és joveníssima sinó que està més connectada amb el present (i el futur) que el 99% de l’audiovisual contemporani. La tercera raó és més personal. Puc celebrar el trenta aniversari de ‘Twin Peaks’, és clar. Com podré celebrar-ne el 31, el 32 i el 33. Però no vaig pensar: «vaja, trenta anys ja». Soc incapaç de recordar amb nostàlgia una sèrie que per a mi ha estat i és sempre present, que és més viva que mai al meu cap, que no dono per acabada.

Quan creia que més o menys havia aconseguit orientar-me –vint-i-cinc anys després– a ‘Twin Peaks: Els últims dies de Laura Palmer’ (1992), la immensa pel·lícula de Lynch que explorava els orígens de la sèrie, va arribar ‘Twin Peaks: The Return’ per dir-me que no baixés la guàrdia. I per recordar-me que mai hauria de fer l’esforç de recordar, en forma d’aniversari o del que fos, una sèrie que tinc sempre present.

Temes:

Twin Peaks