IDEES

Adeu, Pussy Galore

Els nens de la meva generació encara ens estàvem recuperant de l'aparició en biquini d'Ursula Andress quan va arribar Honor Blackman

Es llegeix en minuts
Adeu, Pussy Galore

La mort de l’actriu britànica Honor Blackman ha passat bastant desapercebuda en aquests temps del coronavirus, que ni ha tingut el detall de carregar-se-la, i ha cedit el paper de botxí al pas del temps, ja que la difunta tenia 94 anys.

De fet, jo crec que només la recordàvem els que la vam descobrir en la tercera aventura de James Bond com a pilot personal del malvat Auric Goldfinger (GertFröbe). Els nens de la meva generació encara ens estàvem recuperant de l’aparició en biquini d’Ursula Andress  a‘Dr. No’ quan vam topar amb aquella dona atlètica, vestida de cuir negre de cap a peus, que introduïa un cert to de perversió sexual (un to ‘kinky’, com diuen els anglesos, res a veure amb el terme espanyol que es pronuncia igual) en les peripècies eroticojusticieres de 007.

La deessa Hera

Com que no sabíem anglès, ens va semblar d’allò més normal que el seu personatge es digués Pussy Galore (literalment, amb perdó, figues a dojo). Els més espavilats recordaven haver-la vist a la sèrie de televisió ‘Els venjadors’, on va interpretar la doctora Cathy Gale entre el 1962 i el 1964, any de l’estrena de ‘Goldfinger’. I, ja per a nota, segur que algú s’havia fixat en ella a ‘Jàson i els argonautes’ (1963), una d’aquelles extravagàncies de coloraines amb efectes especials del gran Ray Harryhausen, on donava vida a la deessa Hera.

Honor Blackman figura a perpetuïtat en la memòria dels que, com jo, van començar a interessar-se per l’altre sexe veient les turistes de les platges del Maresme, les noies Bond i les massisses prehistòriques en biquini de pell de les pel·lícules de dinosaures de la Hammer (de nou Ray Harryhausen al comandament de les bestioles).

Notícies relacionades

La seva carrera com a actriu no va ser especialment gloriosa, però va tenir la sort que li va caure un paper vistós en una època en què un personatge podia dir-se Pussy Galore sense que se’t llancessin al coll les hordes de la correcció política (al principi, per evitar problemes, es deia Kitty Galore –Kitty, com Pussy, també significa gatet–, però al final els productors Saltzman i Broccoli van optar pel nom definitiu, i que surti el sol per Southampton). Pussy Galore era més dolenta que la tinya, però després d’un clau en un paller amb 007 es feia bona, evidentment.

A principi del segle XXI encara hi havia malvats com els de James Bond (Ossama Bin Laden), però hem empitjorat (el virus en qüestió).