28 d’oct 2020

Anar al contingut

Perspectives econòmiques

Potser no arribarà el pitjor escenari

FERRAN NADEU

Potser no arribarà el pitjor escenari

Antón Costas

Per evitar l'escenari més negatiu el BCE ha d'actuar com a prestador i els governs i la UE com a pagadors per mantenir el flux d'ingressos

Segons el Baròmetre continu sobre la crisi del coronavirus de Metroscopia publicat aquest dijous, el 82% d’espanyols està preocupat per la possibilitat d’encomanar-se; i un número igual, el 81%, defineix com a dolenta la situació actual de l’economia espanyola. A més, aquest mateix elevat percentatge (81%), creu que l’economia del nostre país està en pitjors condicions d’afrontar una nova crisi econòmica, que segons l’opinió del 73% serà pitjor que la del 2008. Hem entrat en una nova espiral (època) de por.

Els pronòstics dels economistes dedicats a la predicció econòmica estan també empitjorant. Fins fa unes setmanes dominaven els optimistes, que veien una evolució en forma de V: una caiguda forta del PIB i de l’ocupació en el segon trimestre per assistir a un rebot en el tercer i quart trimestre, una vegada que el contagi estigués controlat i es pogués recuperar l’activitat econòmica. Avui, després del tancament gairebé total de l’economia, optimistes d’aquest tipus en queden pocs. Ara predominen els escèptics esperançats i els pessimistes. 

Entre els escèptics esperançats n’hi ha de dos tipus. D’una banda, hi ha els que pensen que l’economia es mourà en forma d’una W: caiguda en el segon trimestre i recuperació en el tercer, però tornada a caure en el quart a causa d’un rebrot del virus. Aquesta seqüència de W pot ser que s’encadeni en el temps fins a la segona meitat del 2021 quan finalment es tingui una vacuna o s’aconsegueixi la immunitat grupal duradora. En aquest grup hi ha també els que pensen que el comportament de l’economia serà en forma d’U: una caiguda forta durant el segon trimestre, que continuarà durant l’any actual, per recuperar-se en la primera meitat del 2021. És a dir, una recessió d’uns sis mesos.

Però el ràpid augment dels ertos i de l’atur registrat està decantant el pronòstic cap als més pessimistes. Aquests pensen que les economies es comportaran en forma d’una L: caiguda dràstica en el que queda d’any i permanència en el fons del pou fins més enllà del 2021. És a dir, una depressió econòmica prolongada. Un escenari de por.   

No obstant, el pitjor escenarir no és inevitable. Tot i que en principi tot és possible, no tot presenta la mateixa probabilitat. Els pitjors escenaris gairebé no tenen lloc mai. I quan passen no es deu que l’economia tingui una lògica fatalista que no es pugui evitar, sinó perquè no es fan bé les coses.  

Cal tenir en compte que aquesta crisi, a diferència de totes les anteriors que hem viscut, no té un origen financer o econòmic. Aquesta és una crisi conjuntural provocada per una crisi sanitària i per les mesures de tancament adoptades per fer-hi front. És del tipus de la provocada per la grip espanyola del 1918 (el seu origen real van ser els Estats Units), en què van morir més de 60 milions de persones i el PIB mundial es va desplomar un 5%. La qüestió vital és evitar que aquesta crisi conjuntural pugui transformar-se en una depressió en forma de L. En el pitjor escenari.

Aquestes mesures de tancament i quarantena han tingut un doble efecte sobre l’economia. D’una banda, han interromput el flux d’ingressos de les empreses, cosa que en posa en risc la continuïtat. De l’altrae, han bloquejat el flux d’ingressos salarials cap a les llars, fet que posa en risc la despesa de l’economia. Cal restituir aquests dos fluxos.

En circumstàncies similars, en la Gran Depressió dels anys trenta, vam aprendre que perquè una economia no s’enfonsi en una depressió en forma de L es necessita l’acció de dos actors fonamentals. D’una banda, un banc central amb voluntat i capacitat per actuar com a prestador d’últim recurs per a les empreses i els mercats financers. De l’altra, els governs han d’actuar com a pagadors últims, substituint les empreses, en el pagament dels salaris i fent arribar rendes als més febles.   

El meu escepticisme esperançat que potser no arribarà el pitjor escenari està basat en la confiança que el Banc Central Europeu actuarà com a prestador últim per a les empreses i els mercats, i que el nostre Govern i la UE exerciran com a pagadors últims per mantenir el flux d’ingressos i de despeses de les llars. En pròximes columnes anirem analitzant si les mesures que s’estan adoptant compleixen aquests objectius, per evitar que els pitjors temors es compleixin.

Temes: Coronavirus