31 maig 2020

Anar al contingut

Editorial

¿Altres Pactes de la Moncloa?

Un acord ampli serà difícil, i la crispació de la qual venim no té res a veure amb l'esperit de la Transició, però és necessari

firma editorial català

El Periódico

GRAF3036. MADRID, 29/03/2020.-El presidente del gobierno Pedro S?nchez (3i), el ministro de Transporte Jos? Luis ?balos (i), el ministro de Sanidad Salvador Illa (2d), el ministro del Interior Fernando Grande Marlaska (d), y la ministra de Defensa Margarita Robles (2i), durante la videoconferencia con los presidentes de Comunidades Aut?nomas, este domingo, en el que ha aprobado la paralizaci?n de todas las actividades no esenciales a partir del lunes como una medida excepcional. EFE/ J. M. Cuadrado POOL

GRAF3036. MADRID, 29/03/2020.-El presidente del gobierno Pedro S?nchez (3i), el ministro de Transporte Jos? Luis ?balos (i), el ministro de Sanidad Salvador Illa (2d), el ministro del Interior Fernando Grande Marlaska (d), y la ministra de Defensa Margarita Robles (2i), durante la videoconferencia con los presidentes de Comunidades Aut?nomas, este domingo, en el que ha aprobado la paralizaci?n de todas las actividades no esenciales a partir del lunes como una medida excepcional. EFE/ J. M. Cuadrado POOL / Jose Maria Cuadrado (EFE)

En els últims dies s’han sentit veus que demanen una espècie de reedició dels Pactes de la Moncloa per reconstruir el país després dels estralls sanitaris, socials i econòmics que deixarà la pandèmia del Covid-19. Qui més clarament ho ha plantejat ha sigut el ministre de Transport, José Luis Ábalos, en una entrevista a RNE, en què va dir que el Govern «veuria bé» una fórmula semblant a aquests pactes. «La unitat i el compromís sempre enforteixen», va agregar.

Els Pactes de la Moncloa es van firmar a iniciativa d’Adolfo Suárez (UCD) el 1977 entre totes les forces polítiques, d’Aliança Popular al Partit Comunista, de Manuel Fraga a Santiago Carrillo, passant pel PSOE de Felipe González. Davant d’una greu situació socioeconòmica, amb una inflació del 26%, els partits i les forces socials van ser capaços de posar-se d’acord en un pla per superar la crisi que ha sigut considerat sempre modèlic i que va salvar la transició cap a la democràcia. El president del Govern, Pedro Sánchez, va fer una referència als pactes en la seva intervenció del 18 de març al Congrés sobre la declaració de l’estat d’alarma i va recordar que van preparar el país per a l’ingrés a la Unió Europea.

El suggeriment d’Ábalos es produeix en uns moments en què creixen les crítiques de l’oposició, que retreu a Sánchez no haver-li consultat les últimes mesures per combatre la pandèmia. Pablo Casado ha acusat el president del Govern d’«arrogància i incompetència» i ha reiterat que, si no hi ha canvis, no recolzarà els decrets que endureixen el confinament i paralitzen l’economia. Vox és encara més dur que el PP i és gairebé segur que no recolzaraà els decrets després de llançar diversos exabruptes contra Sánchez i demanar «un Govern d’emergència nacional». Ciutadans, que ha moderat el seu discurs en aquesta crisi, està obert a aquests hipotètics nous pactes, tot i que hi posa com a condició que no s’imposin les idees socioeconòmiques d’Unides Podem, mentre que el PNB està molt molest per no haver sigut consultat a l’endurir el confinament, que afecta molt la indústria basca. I fora de qualsevol possibilitat d’acord es col·loca, de moment, ERC, que qualifica una operació així de «solució de dretes» i defensa que «la sortida d’aquesta crisi ha de ser social per no tornar a caure en l’error de deixar que ho paguin els de sempre».

Uns nous Pactes de la Moncloa són molt difícils d’instrumentar perquè la situació actual, sent molt greu, és molt diferent de la que es vivia durant la Transició. Hi ha moltes coses que van ser possibles en el context de la Transició i ara no ho serien. Tot i que la gravetat de la situació potser porta a tornar a assumir aquesta consciència de responsabilitat històrica. Des de fa anys, la confrontació entre els partits és molt més gran per múltiples raons, i és difícil que es doni l’altura de mires necessària per deixar d’impedir qualsevol gest que pugui beneficiar l’adversari. I, no obstant, una sortida pactada de la crisi serà tan difícil com necessària.