Si la solució fos fàcil, no seria una crisi

S’oblida amb freqüència, més en aquest país ple de profetes del passat i experts de l’endemà, però el titular reflecteix un principi bàsic per reconèixer i governar amb encert una crisi. L’alarma crítica s’estén quan una majoria se sent directament amenaçada, no té una idea clara sobre què pot passar si l’amenaça es compleix i percep que el temps per fer alguna cosa s’esgota. Qualsevol expert en gestió de crisis els descompondrà el seu treball en tres tasques primàries: neutralitzar l’amenaça, aclarir la incertesa i desactivar la urgència. En aquesta emergència sanitària ens enfrontem a una amenaça doble: el contagi i el seu incert tractament, desconeixem les dimensions exactes de la pandèmia i les seves conseqüències per al nostre sistema sanitari o la nostra economia i cada dia que passem en confinament augmenta la sensació que un temps preciós se’ns escapa entre els dits.

Per tal com interessa la neutralització de l’amenaça, la gestió del Govern es va ocupar primer de fer front al risc efectiu del contagi, imposant unes mesures de confinament progressivament més estrictes. Ara concentra els seus esforços a foragitar el temor d’un col·lapse del sistema sanitari que impedeixi tractar adequadament les víctimes. Pot i hauran de discutir-se els temps de reacció, la previsió en la provisió de mitjans o l’encert en la distribució; però sembla clar que l’Executiu ha fet bàsicament el que havia de fer.

Respecte a la gestió de la incertesa, el gabinet de Pedro Sánchez ha assumit un esforç per subministrar informació veraç a través de portaveus tècnics, tot i que part d’aquest encert s’ha vist entelat per la cacofonia afegida en compareixences perfectament prescindibles de ministres i responsables polítics. Pocs països compten els contagis i els morts amb l’honestedat d’Espanya, especialment si la comparem amb la fredor amb què el nord d’Europa està enterrant gairebé en la clandestinitat els seus avis morts. Avui ja tots som experts en la corba i com aplanar-la, un èxit innegable de Fernando Simóni l’Executiu que l’ha nomenat.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En canvi, el maneig de la incertesa econòmica s’ha anat degradant amb el pas dels dies. Davant una crisi solen aparèixer dos tipus de gestors: els que volen arreglar-ho i els que volen tenir una bona excusa per a l’endemà. Una de les claus de l’èxit rau en què els primers no cedeixin davant les pressions dels segons. La confusió que ha marcat l’aturada total de l’economia espanyola demostra que tenien raó els que afirmaven que tal demanda funcionava més com un reclam publicitari que com una decisió operativa. No es tracta de triar entre la salut i l’economia. S’ha d’escollir el més operatiu i menys nociu per a la logística clau en la solució de l’emergència. L’exuberant volum d’excepcions que recull i continuarà recollint el decret del Govern ho prova.

La gestió del temps suposa sempre la qüestió més delicada durant una crisi. Resulta temptador escurçar o allargar artificialment quant falta per tornar a la rutina. Agafar la Setmana Santa com una referència per explicar el confinament o el tancament econòmic connecta amb un element simbòlic que tothom entén. Només presenta un problema: marques un termini; just la primera cosa que els experts aconsellen evitar durant una crisi; tot i que no oblidin que gairebé ningú sap massa cosa de crisis perquè pocs gestors en sobreviuen. Ja ho va dir Oscar Wilde, l’experiència és el nom que donem als nostres errors.