Anàlisi

Sense notícies d'Europa

El sud i el nord de la UE es troben cada vegada en posicions més antagòniques quant als seus interessos.

Es llegeix en minuts
Sense notícies d'Europa

Thierry Roge BELGA dpa

El Consell Europeu va tornar a acabar sense resultats concloents per a la ciutadania europea. De nou, els estats membres, o millor dit, els seus governs, no han aconseguit arribar a un acord. Les societats europees encara hauran d’esperar més per veure com els seus governs adopten les mesures més apropiades per enfrontar les conseqüències sanitàries, econòmiques i socials provocades per l’expansió del Covid-19.

El que ha succeït en el marc de la UE durant les últimes setmanes recorda aquells partits en els quals la selecció espanyola de futbol jugava al tiqui-taca però no aconseguia fer gol. Del Consell a l’Eurogrup, de l’Eurogrup al Consell i torna a començar. De moment, encara no s’ha materialitzat el gol esperat per aconseguir la victòria. Metàfores a part, el cert és que el sud i el nord de la UE es troben cada vegada en posicions més antagòniques quant als seus interessos.

De poc serveix intentar convèncer els defensors de les polítiques d’austeritat que no és possible aplicar les mateixes receptes ara. Primer perquè aquelles es van llançar per enfrontar una crisi de naturalesa endògena als sistemes econòmics, segon, perquè la seva aplicació va ser un fracàs estrepitós. Tercer, perquè la solució a la pandèmia no entén de fronteres. D’altra banda, tampoc és fàcil fer entendre que la mutualització del deute, els ‘coronabons’, pot ser que no l’entenguin societats com l’alemanya o l’holandesa, que consideren que han fet els seus deures en relació amb el control del dèficit i que no tenen per què pagar els deutes d’altres. Els partits conservadors estan terroritzats que amb aquest argument creixi molt més l’extrema dreta.

Notícies relacionades

El que passa en el marc de la UE en aquests dies sembla tret de les tesis sostingudes per Max Weber el 1905 en ‘L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme’, on es planteja com les societats protestants d’arrel calvinista tenien una visió del món molt més racional que les catòliques. Un món articulat sobre el càlcul i el benefici econòmic, on el bé comú depenia de la responsabilitat individual i davantd’ elles, les societats catòliques més comunitaritzades i tradicionalistes. En el debat de fons, al costat de Weber també apareix Darwin i la supervivència dels més forts.

Des de la individualitat, aquells que aconsegueixin superar la pandèmia, i des de la col·lectivitat, aquells que resisteixin l’envit de la crisi socioeconòmica que s’acosta. El diari ‘The Guardian’ ens deixava aquesta setmana un article on atribuïa l’augment de la propagació del virus a la manera de viure dels espanyols. Poques hores mes tard, el seu primer ministre, Boris Johnson donava positiu en coronavirus. El ‘premier’ holandès, Rutte, demanava una fiscalització dels comptes espanyols per oposar-se als ‘coronabons’ mentre continua sostenint les teories de la «immunitat del ramat» al seu país. Potser creu en la bruixeria com a mètode de contenció del Covid-19. Mentrestant, la unitat d’acció europea continua desapareguda.