A pedrades

El virus colpeja. I de mil maneres. A pedrades van rebre un comboi d’ancians que es traslladaven d’una residència a una altra a Cadis. Els 28 avis viatjaven en diverses ambulàncies i van ser apedregats per dos homes. Després, mig centenar de persones es van congregar amenaçant d’alterar l’ordre públic si arribaven més malalts. A la nit, van tirar artefactes incendiaris contra els cotxes de policies que protegien en centre sense que cap arribés a impactar.

Són els mateixos. Amb diferents noms, cares i accents, però són els mateixos que van apedregar a Ucraïna autobusos amb repatriats de la Xina pel coronavirus o els que van llançar petards a vehicles amb refugiats a Finlàndia o els que van atacar centres d’acolliment de menors migrants a Catalunya o Madrid. És la mateixa por i odi atàvic, tan lligats l’un i l’altre. Sí, són les mateixes mans, i potser podrien ser la de tots. L’únic que ens impedeix agafar aquesta pedra i llançar-la és la raó, la responsabilitat i el sentit de la justícia. L’elecció individual no es limita a agafar aquesta pedra, també a encoratjar o no el discurs que la impulsa.