Novel·les assassinades pel virus

El virus és sord i analfabet: per això ha tancat teatres, cines i llibreries. Mentre França ajuda la seva cultura en aquest moment horrible, a aquest costat del Pirineu els músics toquen gratis per Instagram i els escriptors han començat a regalar versions digitales dels seus llibres. Tenen bon cor i els sobra solidaritat, però els falta un país que se’n preocupi. Se’ls pot aplaudir, però no viuen de l’aire. Em permeto recordar-ho.

La lectura és un privilegi de la pau. Avui costa concentrar-se, però fins i tot en els dies desagradables hi ha novel·les que et fan sortir del forat. Les van publicar editorials independents la setmana en què l’epidèmia ens va arrabassar les ganes de llegir, i penso que els he de fer justícia. Aquí les teniu, per a qui necessiti un miracle:

La primera és de Manuel Astur i es diu San, el libro de los milagros (Acantilado). Explica la història d’un crim comès pel Marcelino, un sant tonto que es converteix en ídol de les multituds en la seva fugida insensata pels boscos asturians. L’autor està cridant a veus una societat que ha perdut el sentit de l’orientació, i marca a les seves pàgines un camí de tornada a la innocència. No puc descriure la bellesa de la seva prosa sense espatllar-la.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

La segona és de Juan Gómez Bárcena, es diu Ni siquiera los muertos (Sexto Piso), i ens proposa un viatge en el temps al·lucinant que comprèn tota la nostra epopeia hispanoamericana. Des del segle XVI, quan el protagonista Juan de Toñanes marxa a Amèrica a caçar un indi esmunyedís que es diu igual que ell, fins al mur que Donald Trump ha aixecat per separar-se de Mèxic.

Són, totes dues, obres mestres de dos autors que passaran més gana que els seus protagonistes. Oferir amb aquesta generositat el fruit del treball i el talent just quan l’erm ens devorava sembla una broma del destí. Per això us demano que recordeu els seus títols. Que els busqueu quan obrin les llibreries. Aquest serà, per cert, el senyal que la humanitat ha vençut aquesta batalla sense perdre el seu nom.