31 març 2020

Anar al contingut

La flexibilització dels ERTOs

 

NURIA PUENTES

Empreses amb ànima davant el coronavirus

Antón Costas

Les 'empreses amb ànima' han de saber afrontar aquesta pandèmia per coronavirus gestionant de manera lleial el contracte social amb els seus treballadors

Hi ha dues pandèmies que sotgen l’ànim i l’assossec dels ciutadans i amenacen la confiança de la societat espanyola en el futur. Una és la del coronavirus. Tots la patim i ens té l’esperit encongit. L’altra és la pandèmia de la por de perdre la feina. S’està estenent com una veritable reguera de pólvora en la societat, a partir del moment en què el paquet de mesures extraordinàries del Govern de Pedro Sánchez va introduir la flexibilització dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).  

Aquesta por de perdre la feina de forma ràpida pot tenir conseqüències econòmiques i empresarials importants, tant sobre els efectes esperats de les mesures econòmiques del Govern com sobre la pèrdua de legitimitat de l’empresa i dels directius.

D’una banda, aquesta por de perdre la feina pot accentuar la caiguda de l’activitat. Això és així en la mesura que aquesta por augmenta la propensió a estalviar i redueix el desig de consumir de les llars. D’aquesta manera, la demanda de l’economia i les vendes de les empreses es deprimeixen encara més. El Govern es pot trobar que les remeses de diners a les famílies i les moratòries d’impostos no s’utilitzen per mantenir la despesa, sinó per augmentar l’estalvi. Això pot exigir una despesa pública directa més gran per part dels governs i, com a conseqüència, l’augment del deute públic.

Legitimitat i suport social

Però la por de perdre la feina pot tenir un segon efecte que ha de preocupar especialment els partidaris del sistema de lliure empresa i l’economia de mercat. La carrera desenfrenada que han iniciat les empreses per anunciar ERTOs podria acabar sent una carrera suïcida. Pot provocar un ensorrament de la legitimitat i recolzament de la societat cap als directius i les empreses. En aquest sentit, el paisatge empresarial després del coronavirus seria desolador.

Va ser el temor que succeís exactament això el que em va portar fa setmanes a suggerir la possibilitat que, juntament amb les mesures extraordinàries, el Govern aprovés una moratòria d’acomiadaments de 30 dies. La finalitat era obligar que directius i consells d’administració no entressin en una dinàmica oportunista i fessin una valoració més assossegada de les seves opcions. Aquesta mesura ha sigut adoptada i ampliada pel Govern italià. I és el comportament que ha anunciat l’empresa gallega Inditex, propietària de marques com Zara.

No ignoro que moltes micro i petites empreses no tenen marge per aguantar un mes sense ingressos i pagant sous. Però el conjunt del sistema empresarial no financer arrossega uns anys d’excel·lents resultats. De fet, algunes grans empreses han utilitzat aquests bons resultats per recomprar les seves accions i generar un dividend extraordinari per als seus accionistes i primers executius. Aquests bons resultats els donen ara capacitat per aguantar un o diversos mesos pagant els seus treballadors.

A més, aquesta carrera desenfrenada cap als ERTO pot destruir part de la bona feina aconseguida en els últims anys, en els quals moltes empreses han desenvolupat polítiques d’atracció i retenció de bons empleats. Ara han de ser capaces de transitar aquestes circumstàncies sense destruir aquest contracte social.

Coherent amb aquest esforç, en els últims anys la gestió empresarial també ha volgut canviar el focus des d’un model de gestió centrat únicament en la maximització dels beneficis per als accionistes cap a un model dirigit a la creació de valor per a tots els interessats (‘stakeholders’): proveïdors, clients, treballadors, accionistes i comunitat. Per això s’ha començat a parlar d’«empreses amb ànima».

Lideratge dels dirigents empresarials

Les «empreses amb ànima» han de saber afrontar aquesta pandèmia per coronavirus gestionant de forma lleial el contracte social amb els seus treballadors. Si ho fan es veuran recompensades amb un compromís més gran, lleialtat i productivitat dels seus treballadors. El comportament que ara desenvolupin passarà a formar part de l’ADN de l’empresa. Si mostren compromís, rebran compromís. Si mostren oportunisme, rebran la mateixa moneda.

En aquests moments de sotsobre i desassossec, la societat espera lideratge dels seus dirigents polítics, però també dels empresarials. Les organitzacions sectorials, les patronals i totes aquelles organitzacions i institucions que exerceixen un cert paper de representativitat del món empresarial haurien de cridar els seus associats a desenvolupar un comportament socialment responsable i no egoista. Altrament no ens hauríem de sorprendre si el paisatge després d’aquesta pandèmia incorpora un nou qüestionament i desconfiança social cap al món de l’empresa.