Enfront del covid-19

Personal sanitari sense prova: heroïnes i herois en risc

No s'han fet les proves necessàries al personal sanitari que està treballant en contacte amb els malalts

Es llegeix en minuts
Personal sanitari sense prova: heroïnes i herois en risc

GEORGES GOBET (AFP)

El reconeixement a l’esforç i la dedicació dels professionals sanitaris s’ha estès des de la Xina fins a Itàlia i a Espanya. S’han enfrontat a una infecció d’origen desconegut, per la que no hi havia protocols, i amb mitjans pobres per enfrontar-se a una malaltia altament contagiosa, fins i tot abans que es manifestin els símptomes. Ja des de les primeres dades de Wuhan es va veure l’alta vulnerabilitat dels professionals sanitaris el primer mes de la pandèmia, malgrat ser persones joves i sense patologies prèvies. Manca de recursos, de bates, de mascaretes, de vestits especials per entrar en habitacions amb pacients infectats ja es van constatar a la Xina, i s’han constatat també a Itàlia i a Espanya. Però malgrat la constatació de la malaltia en companys i companyes, en personal d’infermeria, auxiliars i metgesses i metges, i la situació d’estrès a què estan sotmesos, les noves heroïnes i herois del segle XXI no han demanat la baixa i s’han quedat a treballar amb total dedicació, suant i aguantant el dolor de les ulleres i els vestits de protecció que fan mal, com ha fet viral la infermera italiana Alessia Bonari.

Les vacil·lacions davant els protocols que s’havien de seguir han provocat també sentiments contradictoris entre els professionals sanitaris. L’especialista en medicina familiar i comunitària doctora Carla Sevilla expressa públicament les preguntes que es fan molts professionals davant de les proves de covid-19 que s’han fet molts polítics. «¿Per què els hi han fet la prova si no complien criteris epidemiològics, com la resta de la població? ¿Per què als sanitaris que visitem persones amb febre no se’ns fa el test si presentem algun símptoma? ¿Per què quan visitem un cas confirmat se’ns indica que ens aïllem a casa (a vegades) però no se’ns fa el test?».

Quasi dos mesos ha tardat el director executiu del programa d’Emergències Sanitàries de l’OMS, Michael Ryan, a definir que l’estratègia adequada era «detectar, aïllar i tractar». I, a més, fer-ho amb molta rapidesa, identificant casos i buscant els seus contactes. Per tant, era necessari fer créixer les possibilitats de fer tests per a la detecció del coronaravirus, i el director general de l’OMS Tedros Adhanom Ghebreyesus acaba de reblar l’estratègia amb tres paraules – «tests, tests i tests»–, afegint que «no es pot combatre un foc amb els ulls embenats».

Aquesta ha estat una de les demandes més punyents dels professionals d’urgències, poder fer més determinacions per poder detectar el contagi, inclús entre els mateixos professionals. I tenir mascaretes, i material d’higiene útil per a tothom, i una bona desinfecció dels habitacles que han tingut un pacient ingressat. Aquestes determinacions no s’han pogut fer amb la freqüència que haurien volgut els professionals de la salut, i aquesta penúria, més els casos dels quals no es va poder seguir els contactes, ha permès el creixements de brots incontrolables.

La gran diferència amb la manera d’afrontar l’epidèmia a Corea del Sud, un país de característiques de desenvolupament similars a Espanya, és que des del primer brot detectat dins d’una secta van decidir realitzar proves a totes les persones que van estar en contacte directe amb casos confirmats, i no tan sols als que tenien símptomes. Més de 200.000 tests realitzats a Corea, enfront unes 30.000 a Espanya, reconegudes pel ministre Illa, que ha proposat la modificació i agilitació dels protocols de realització dels tests de detecció, i no menystenir-ls com han fet algunes autoritats sanitàries.

La falta de control dels infectats ens porta a la mesura pal·liativa de l’aïllament de la població, que fa més lenta l’evolució, per no col·lapsar els sistemes sanitaris.

Et pot interesar

Davant de les noves necessitats, en pocs dies s’han desenvolupat experiències solidàries, com la d’estudiants de Medicina oferint-se per donar recolzament logístic a gent gran, discapacitats o famílies, o la plataforma #SempreDisponibles, una iniciativa de diversos professionals sanitaris, que, organitzant-se a títol individual i a través d’un canal de Telegram amb el mateix nom, pretenen agilitar la difusió de demandes urgents de personal sanitari des dels centres i institucions que els requereixin fins als professionals amb capacitat i voluntat de respondre-hi. Solidaritat per fer més eficaços els recursos humans que necessitem en aquestes hores difícils per a tota la població. I crida a la ciutadania per quedar-se a casa i no incrementar el risc dels nostres professionals sanitaris.

*Metgessa. Membre de la Xarxa de Científiques Comunicadores.