28 d’oct 2020

Anar al contingut

El pla de xoc

Hibernació econòmica i social

Hibernació econòmica i social

Antón Costas

L'excepcionalitat del moment exigirà mesures més radicals. Una espècie de renda bàsica per coronavirus.

¿Com cal jutjar el paquet de mesures econòmiques i socials que ha anunciat el president del Govern, Pedro Sánchez, a primera hora de la tarda d’aquest dijous per fer front a les conseqüències de la pandèmia provocada pel coronavirus Covid-19? Al meu parer, com l’anunci que hem entrat en un estat d’hibernació econòmica i social.

Com saben, la hibernació és l’estat de letargia en què se submergeixen alguns animals de sang calenta, com els ossos bruns, durant els mesos d’hivern. Durant la hibernació el metabolisme, la respiració i la temperatura d’aquests animals es redueix al seu nivell més baix, l’indispensable per mantenir l’organisme viu. Durant aquest període utilitzen les reserves energètiques emmagatzemades al seu cos durant els mesos més càlids.

El que pretenen les mesures extraordinàries és assegurar la continuïtat de la vida personal, familiar i empresarial durant aquesta obligada letargia. A les llars més vulnerables se les allibera temporalment d’alguns compromisos de pagament (hipoteques) que posarien en risc la seva vida; i alhora se’ls asseguren els serveis públics fonamentals (aigua, llum, electricitat, telefonia) indispensables.

Els treballadors afectats per la pèrdua de l’ocupació no hauran de consumir les seves reserves de subsidi d’atur, ni tampoc tenir un mínim de dies cotitzats per tenir dret a la prestació d’atur forçat. A més, se’ls permet ajustar la seva jornada a les necessitats d’atenció familiars.

A les empreses se’ls assegura el flux de crèdit i se les alleuja d’alguns pagaments. I, atesa la situació de «força major», es flexibilitza la regulació temporal d’ocupació. En aquest terreny, el Govern italià ha anat més enllà a l’establir una moratòria de 60 dies durant la qual les empreses no podran prescindir dels seus treballadors. Pedro Sánchez ha optat per demanar als empresaris que la relació amb els seus treballadors respongui al consentiment matrimonial de «ser lleial en la salut com en la malaltia». És a dir, no divorci sinó suspensió temporal o reducció de jornada.  

Mesures bones, però insuficients

Les mesures van en la bona direcció. La seva aplicació provocarà dubtes i conflictes. Serà una injecció considerable de diners públics, al voltant del 10% del PIB, més gran del que fins ara s’havia plantejat. Probablement serà insuficient. És millor gastar per no emmalaltir que per curar. L’excepcionalitat del moment exigirà mesures més radicals. Una espècie de renda bàsica per coronavirus

En la seva intervenció Pedro Sánchez no ha esmentat la Unió Europea. Possiblement perquè no hi és ni se l’espera. Incapaç d’actuar pel seu compte, cal que els estats s’alliberin d’aquesta cotilla anacrònica que són les regles de dèficit i deute del Pacte d’Estabilitat i Creixement, un anacronisme propi de temps que en realitat no han existit mai.

La hibernació, també anomenada «son d’hivern», és un dels grans enigmes del món animal. Amb el coronavirus ha passat a ser també un enigma del món humà.