El debat sobre una infraestructura clau

Per un aeroport internacional i intel·ligent

El talent busca ciutats verdes i cohesionades, llocs d'alta qualitat de vida i escala humana

Es llegeix en minuts
Per un aeroport internacional i intel·ligent

El debat sobre el futur de l’aeroport de Barcelona - el Prat ha aixecat el vol. Les opinions es divideixen entre els que defensen el creixement de la infraestructura per l’impacte econòmic que generaria i aquells que es mostren reticents per les càrregues ambientals que suposa carregar-se un aiguamoll i incrementar les emissions. Entre els favorables, Maurici Lucena, en la presentació en el Cercle d’Economia, apujava el to afirmant: «Limitar el creixement de l’aeroport és condicionar el progrés econòmic del territori». ¡Déu n’hi do! 

I jo em pregunto: ¿la causa del progrés econòmic de Barcelona és el nostre flamant aeroport, i si en condicionem el creixement l’economia se’n ressentirà? Comencem per la història recent. L’aeroport té una primera ampliació indispensable el 92 (l’actual T-2), que va contribuir, de ben segur, a l’enlairament del turisme a partir de la segona meitat dels 90. Però a partir d’allà vam haver d’esperar fins al 2009 (gairebé 20 anys després) per disposar de la Terminal 1 i fer un salt d’escala. Barcelona exigia ser un hub internacional, volia la tercera pista, es va impulsar l’operació fallida de Spanair, o un pla Delta per facilitar les inversions. AENA es feia la romancera i convertia Barajas en el veritable hub global, mentre Barcelona semblava condemnada als vols locals i al ‘low cost’. I atenció, molt abans del 2009 ja teníem el 22@, el turisme s’havia consolidat, la Diagonal arribava al mar, la ‘marca Barcelona’ es feia un lloc internacional, i el Mobile World Congress s’havia instal·lat a la ciutat. Les inversions van arribar quan Barcelona ja feia temps que era ciutat global. 

Completament diferent del llunyà 92

Anem al present; la realitat actual de la ciutat és completament diferent del llunyà 92. Ara ocupa posicions destacades en la majoria de rànquings urbans, el turisme creix cada any (posant en perill la capacitat de càrrega de la ciutat), som al capdavant de les exportacions, i l’ecosistema de la innovació tecnològica i digital competeix amb les principals ciutats internacionals. La perspectiva de creixement de l’aeroport es dispara, i és lògic que AENA (parcialment privatitzada) es vulgui aprofitar de l’èxit de Barcelona per augmentar facturació i beneficis. Per això aquesta vegada no han fet falta trobades, sopars d’empresaris, ni manifestos de les patronals, AENA ha posat la pastanaga de més de 1.600 milions d’inversió, sense que ningú ho hagi demanat. 

Et pot interesar

Pensant en el futur econòmic de Barcelona cal preguntar diverses qüestions: ¿quin és l’aeroport que avui necessita la ciutat? ¿Necessita una infraestructura que continuï creixent o un aeroport que aposti per la qualitat de les seves connexions i no per la quantitat de les operacions? ¿Per què Barajas ha sigut un aeroport internacional rondant durant anys els 50 milions de passatgers, i en canvi Barcelona necessita moure 70 milions per millorar lleugerament la seva connectivitat internacional? Les ciutats del segle XXI, atractives per a la implantació de la indústria 4.0 o l’economia verda i circular, i que basin el seu progrés en la innovació tecnològica i digital o la ciència i la investigació, seran ciutats de ferrocarril i bicicleta, d’aiguamolls i eixos verds, i de tramvia i patinets. ¡No ho dubtin! El talent busca ciutats verdes i cohesionades, llocs d’alta qualitat de vida i escala humana. Amb turistes, evidentment, però fugiran sempre del monocultiu per evitar la banalització i l’explotació de la ciutat.

El futur econòmic d’una Barcelona avançada passa per la qualitat i no la quantitat. Als responsables d’AENA els convindria llegir amb atenció el manifest de Davos 2020 (suposo que la cimera dels poderosos serà entre els seus prescriptors), que diu entre altres coses: «Una empresa compleix amb la societat en general a través de les seves activitats, recolza les comunitats en què treballa i paga un percentatge equitatiu dels impostos. Actua com a garant de l’univers ambiental i material per a les generacions futures. Protegeix d’una manera responsable la nostra biosfera i és paladí d’una economia circular, compartida i regenerativa». Potser és simplement ‘green washing’, però estaria bé que per una vegada s’apliqués la recepta: necessitem un aeroport internacional i intel·ligent, símbol del nostre compromís amb el planeta, la porta d’entrada a la Barcelona del segle XXI.