Anàlisi

El virus és nociu

Ens esclata a la cara, per exemple, l'evidència que van anar massa lluny les irresponsables retallades sanitàries

Es llegeix en minuts
El virus és nociu

Hi ha moltes persones sensibles que viuen allò del virus amb pànic i una profunda depressió. D’altres simplement l’encaren amb preocupació, prevenció i disgust. Les primeres gairebé prescindeixen de la dada fonamental, que no és mortal, i remarquen allò que combinat amb debilitats prèvies de l’organisme d’alguns dels contaminats provoca morts. Per a elles les mesures que s’adopten són insuficients i tardanes de manera que s’han instal·lat en un estat de queixa permanent. Els segons ressalten que totes les dades fiables mostren que la proporció de morts és lamentable però molt baixa. Són dues actituds, ningú pot dir que una d’aquestes és dolenta i una altra de bona perquè aquesta crisi no té precedents en un context com el nostre ni sabem com acabarà. Però probablement la majoria de nosaltres agafarem el virus d’una manera o una altra i de forma benigna.

Comencem a saber que tot i que el virus sigui nociu ho és molt més l’angoixa que ha provocat. Respirem en una bombolla psicològica creada pel nou model vigent de la comunicació global (molt impacte, alta capacitat d’alarma i baixa fiabilitat) unida a la justificada desconfiança popular universal cap al que diuen les autoritats. Per a alguns és com si una pel·lícula de terror hagués saltat des de les pantalles a la vida real i quotidiana; el terreny estava ben abonat perquè fa dècades que convertim la por i el sofriment en dos dels temes centrals del nostre entreteniment.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Et pot interesar

La perversitat del nostre model informatiu barreja, sense que els ciutadans puguin diferenciar-los, veritats i mentides, precisions i aproximacions, cosa que ve de fonts científicament contrastades i rumors inventats, publicitat i falsedats intencionades. L’espiral és imparable. La crisi de credibilitat dels polítics els empeny ara a cedir tota l’autoritat en el món científic, però les mesures que es van adoptant per rebaixar els efectes sanitaris, socials i econòmics de la pandèmia a la pràctica acaben engreixant el temor. Els esforços per no desmarxar l’estat d’alerta en molts casos són rebuts amb recels i protestes al mateix temps que, d’altra banda, se’n demanen més. Crec que la pitjor mentida que ens estan inculcant és que això passés aviat. Suspenen les classes i concentracions de gent només per un parell de setmanes per apaivagar-nos.   

Tocarà analitzar més endavant el que ens passa. Ara l’urgent és evitar els col·lapses sanitaris i econòmics que es van creant. Veiem amb un altre tipus d’enuig, polític, que els qui predicaven abaixar els impostos ens han deixat un sistema de salut que no és prou bo. Ens esclata a la cara, per exemple, l’evidència que van anar massa lluny les irresponsables retallades sanitàries de la nefasta parella que van constituir per a Catalunya el passiu Mariano Rajoy i el poc penedit Artur Mas. Quan torni la normalitat haurem de reparar la seva immensa i contaminant frivolitat.