El mort estava molt viu

Primer de tot, una mica de sinceritat: no n’encerto ni una en les primàries demòcrates. A favor meu diré que no soc l’únic. Vaig veure en Beto O’Rourke l’esperança kennediana que revolucionaria la carrera i que provocaria una mobilització similar a la que va portar Barack Obama a la Casa Blanca el 2008. Em vaig equivocar. Va deixar les primàries abans que comencessin. No va aconseguir traslladar a la resta del país la seva excel·lent campanya a Texas, on va estar a prop de prendre l’escó al senador Ted Cruz, un pes del Partit Republicà. Llavors va ser capaç de mobilitzar el vot dels suburbis i el de les dones, que seran essencials per fer fora Donald Trump.

Kamala Harris era una candidata sòlida amb predicament en el vot afroamericà i llatí a Califòrnia. Era, juntament amb la progressista Elisabeth Warren, la gran opció per trencar el sostre de vidre. Harris va abandonar la carrera el 3 de desembre. Ja no m’atreveixo a predir que podria ser la candidata a la vicepresidència amb Joe Biden. A Biden  el vaig donar per mort i vaig garantir el seu funeral en el superdimarts, i resulta que ara és el més viu de tots. També he de dir que abans de la seva convincent victòria a Carolina del Sud, ell tampoc es veia gaire guanyador.

Al juliol vaig aprendre a pronunciar Pete Buttigieg i vaig dir que podria ser la sorpresa, un polític jove, trencador i sense lligams a Washington. Ho va fer molt bé a Iowa i Nou Hampshire, però la seva falta de recolzaments entre els afroamericans i els llatins el va deixar tocat a Nevada i el va rematar a Carolina del Sud. La seva aportació essencial: normalitzar que un gai casat pot ser candidat a la presidència. Pitjor encara el The New York Times, que va apostar per Amy Klobuchar i Warren, altres bones opcions per ser la número dos del tiquet que s’enfrontarà a Trump-Pence.

Una qüestió de dos

Després de Nevada, vaig descartar Biden i vaig veure en Sanders l’home a batre. Passat el superdimarts, l’exvicepresident d’Obama  sembla el més fort. La carrera ha quedat en una qüestió de dos. Sanders, que representa l’ala esquerra i té gran ascendència sobre els joves, promet una revolució; Biden, que és el candidat de l’establishment, ofereix guanyar les eleccions. Les retirades de Buttigieg i Klobuchar abans de les votacions de dimarts, i el seu recolzament públic a Biden, eren la resposta a una crida a la disciplina pel partit. L’objectiu era concentrar el vot centrista i moderat en l’exvicepresident.

El problema de Sanders és que no aconsegueix ampliar la base, i que té en contra la majoria dels grans mitjans. Biden ha aconseguit bons resultats en tots els segments de població: afroamericans, treballadors de coll blau i blanc, dones, i els llatins de Texas, més conservadors que els de Califòrnia, que van apostar per Sanders.

Tancament de centres

Les llargues cues per votar, sobretot a Texas, no es deuen a una mobilització sobtada de votants, sinó que les autoritats republicanes d’aquest estat han tancat diversos centres d’inscripció i votació. L’objectiu és que hi hagi molta abstenció entre les minories. És un cas que es repeteix a Geòrgia i Florida, sobretot.

També he tingut els meus encerts: mai vaig donar un cèntim per Mike Bloomberg, que s’ha gastat milions de dòlars en publicitat. Li ha sortit a 100 dòlars el vot, segons les dades ofertes per Advertising Analytics Data. La bona notícia és que la seva desfeta significa que encara no és possible comprar-se la nominació a la presidència. És un avís per a altres, com Jeff Bezos, l’amo d’Amazon i del The Washington Post.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El malson és una convenció oberta a Milwaukee, que cap candidat aconsegueixi els 1.991 delegats que garanteixen l’elecció en la primera votació. Si ningú els aconsegueix, i estem en aquest camí, entrarien en una segona votació els 775 superdelegats, càrrecs del partit no elegits en el procés de primàries. Seran els que inclinaran la balança.Una convenció oberta pot acabar en esbroncada i divisió. L’escenari perfecte per als republicans.

Sobre els meus dots d’analista-endeví, els donaré una bona notícia. També penso que Trump té gairebé segura la reelecció. No veig Biden capaç de derrotar-lo. Sanders, tampoc, però almenys ell té un relat il·lusionant que arriba. El problema és que de moment només arriba als que estan convençuts, que el segueixen com a un profeta. Parades següents: 10 de març, voten sis estats, entre els quals, Michigan, un dels estats clau al novembre. I el 17, amb Florida i Ohio, dos territoris més que els demòcrates han de guanyar al novembre si volen tornar a la Casa Blanca.