Els paràsits de 'Paràsits'

Tot i que a alguns ens sorprengui, l’efecte dels guardons de l’acadèmia de Hollywood sobre el públic continua sent notable. Només cal veure l’èxit de ‘Paràsits’, la pel·lícula sud-coreana que aquest any s’ha emportat tots els premis per a desconsol de Donald Trump, a qui no li sembla bé que l’oncle Oscar es porti tan bé amb un llargmetratge rodat en un idioma que no entén ningú (és a dir, que no està en anglès).

A Barcelona i a tot Espanya, la taquilla s’ha disparat i el film s’ha convertit pràcticament en ‘trending topic’ a les xarxes socials. Els que l’havien ignorat durant mesos, ara van en tromba a veure-la per, per regla general, criticar-la a Twitter i Facebook, mostrant una actitud del model ‘la pel·li és un fàstic i si us ha agradat sou uns cretins’ que resulta un pelet irritant, més que res perquè la reacció d’indignació arriba molt tard. Malgrat que els anglosaxons diguin que everybody loves a winner (tothom estima els que triomfen), el que impera a les xarxes és l’odi a Paràsits, una pel·lícula que, a mi, amb perdó, em va semblar una comèdia negra excel·lent: no sé si mereix tant de guardó, però me n’alegro pel director i pel reconeixement implícit que el cine no comença i acaba a Hollywood.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Junt amb els detractors de ‘Paràsits’, destaquen també els que es fixen en qüestions absurdes d’índole patriòtica. Tinc un amic gallec que està encantat davant de l’aparició en una seqüència, al fons, d’un tambor de les formidables patates fregides Bonilla a la vista, com si ell personalment hagués posat una pica a Seül. I alguns digitals ‘indepes’, per no ser menys, es van fer ressò de la notícia publicada en aquest diari sobre l’aparició d’un sobre de salami Espuña. Com l’extra que creu que ha salvat una pel·lícula amb la seva presència, tot i que gairebé ningú la detecti, els devots de l’everybody loves a winner també s’estan posant les botes a costa de la pel·lícula sud-coreana. Tot sigui per figurar en la gran guanyadora dels Oscars, tot i que sigui a base de fuet o de patates fregides.

Quant als haters, si no l’agafen amb ‘Paràsits’, l’agafaran amb qualsevol altre cosa, ja que viuen per a això, per odiar i, si és possible, fer-se els llestos en el procés. Al cap i a la fi, la vida del hater, com la del nacionalista d’embotit i xips, és parasitària per definició.