Anàlisi
EL TJUE assenyala que els tribunals espanyols podran controlar la transparència de l'índex IRPH
La falta d'informació i de comprensibilitat real dels termes de la clàusula va fer que moltes persones firmessin el préstec hipotecari, cosa que ha portat 1,3 milions de famílies afectades
33769952 591 /
L’IRPH és un dels indicadors que utilitzen les entitats financeres per actualitzar el tipus d’interès de les hipoteques a tipus variable i es publica cada mes –ho fa el Banc d’Espanya– a partir de les dades proporcionades per aquestes entitats.
En el moment del ‘boom’ immobiliari, quan l’euríbor estava molt alt, les entitats van oferir als seus clients el denominat IRPH com a índex de referència, argumentant que era més estable, menys volàtil i més barat. Però res més lluny de la realitat; la suposada estabilitat al·ludida per les entitats financeres realment no ho era i les persones que tenen les seves hipoteques referenciades a l’IRPH estan pagant més de dos punts percentuals per sobre de l’euríbor.
La sentència del TJUE se situa en el marc d’una qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat de Primera Instància número 38 de Barcelona, de la qual en destaquem quatre parts:
En primer lloc, el TJUE recorda que les clàusules que reflecteixin disposicions legals o reglamentàries imperatives estan excloses de l’àmbit d’aplicació de la directiva comunitària sobre clàusules abusives 93/13/CEE, del 5 d’abril. No obstant i, sense perjudici de la comprovació que faci el jutjat, la normativa nacional aplicable a aquest assumpte no obligava a utilitzar, en els préstecs amb interès variable, un índex de referència oficial, sinó que es limitava a fixar els requisits que havien de complir els «índexs o els tipus d’interès de referència» perquè les entitats de crèdit els poguessin utilitzar. Per tant, arriba a la conclusió que la clàusula IRPH està compresa en l’àmbit d’aplicació d’aquesta directiva, i, per tant, pot ser controlat judicialment. Aquestes consideracions contradiuen el criteri establert pel Tribunal Suprem, que el desembre del 2017 va assenyalar que la mera referència a un tipus oficial com l’IRPH no implica falta de transparència ni abús.
Clar i comprensible
En segon lloc, el TJUE assenyala que la Directiva 93/13 i, en concret, el seu article 4, apartat 2, s’ha d’interpretar en el sentit que els tribunals d’un Estat membre estan obligats a examinar el caràcter clar i comprensible d’una clàusula que es refereix a l’objecte principal del contracte, amb independència de la transposició d’aquest article a l’ordenament jurídic d’aquest Estat membre.
El tercer aspecte a destacar és que el TJUE declara que, per complir el requisit de la transparència que imposa la directiva, les clàusules no només hauran de ser comprensibles en un pla formal i gramatical, sinó també permetre que un consumidor mitjà pugui comprendre el funcionament concret del mode de càlcul d’aquest tipus d’interès, així com valorar les conseqüències econòmiques d'aquestes clàusules. Aquesta dada és important, ja que la defensa que més suport ha tingut als tribunals és provar aquesta falta de transparència, que consisteix en no proporcionar a l’hipotecat una informació clara i comprensible que li permeti conèixer de manera precisa el que està firmant i entendre les conseqüències que se’n deriven.
En aquest sentit, l’advocat general del TJUE ja va assenyalar en les seves conclusions que la informació que el professional ha de facilitar al consumidor, per complir l’exigència de transparència, d’acord amb l’article 4, apartat 2 i amb l’article 5 de la Directiva 93/13, ha de complir dos requisits: que sigui «suficient» perquè el consumidor pugui prendre una decisió prudent i amb ple coneixement de causa quant al mètode de càlcul i, a més, que es refereixi a l’evolució en el passat de l’índex de referència escollit.
En quart lloc, si el jutge espanyol considera que l’IRPH és abusiu, el podrà substituir per un índex legal aplicable de manera supletòria per protegir els consumidors.
El TJUE ha recordat que la directiva no s’oposa que, en cas de declaració de nul·litat d’una clàusula abusiva que fixa un índex de referència per al càlcul dels interessos variables d’un préstec, el jutge nacional el substitueixi per un índex legal aplicable a la falta d’acord en contrari de les parts, sempre que es presentin dos requisits: a) que el contracte de préstec hipotecari no pogués subsistir després de la supressió de la clàusula abusiva i b) que l’anul·lació del contracte en la seva totalitat deixés al consumidor exposat a conseqüències especialment perjudicials.
Notícies relacionadesEn definitiva, el TJUE insta els jutges espanyols a revisar cas per cas i, si es prova que es va comercialitzar sense la transparència adequada, es pot substituir aquest índex per un altre de legal.
És precisament aquesta falta d’informació i de comprensibilitat real dels termes de la clàusula predisposada el que va fer que moltes persones firmessin el préstec hipotecari. Actualment hi ha 1,3 milions de famílies afectades, i som molts els advocats que estem oferint assessorament jurídic en aquesta matèria.
