Al contraatac

Mila i la llibertat

Defensem les víctimes no en funció de com es portin, de la seva personalitat o de si són més o menys educades. Focalitzar tota la qüestió en la manera d'expressar-se és com preguntar-li a una violada com anava vestida

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp49734680 women make a selfie as they visit the  museum of me  exhibit191129201213

zentauroepp49734680 women make a selfie as they visit the museum of me exhibit191129201213 / MAURO PIMENTEL

Mila és una adolescent francesa de 16 anys que fa un vídeo en directe a Instagram.  Un dels nois que la segueixen li comença a tirar la canya però ella no en fa cas. Tot seguit una seguidora li pregunta sobre la seva orientació sexual i ella contesta que és lesbiana. És llavors que torna a aparèixer el primer noi i comença a insultar-la: puta, lesbiana i, sorprenentment, l’acusa de racisme. A partir de llavors, i tal com explica la mateixa Mila al programa 'Quotidien', tots els insults que li dedica són en nom d’Alah i de la religió. L’adolescent s’emprenya, atura el vídeo en directe i fa una 'storie' en la que es desfoga contra el noi en concret i contra la religió de Mahoma amb un llenguatge vulgar i provocador. En poc temps li arriben tota mena d’insults i amenaces de violació i mort. Publiquen 'online' les seves dades personals i el seu vídeo es fa viral. A hores d’ara ha deixat d’anar a escola perquè cap institut no es veu capaç de protegir-la i ha de portar escorta policial.

El cas ha dividit l’opinió pública francesa entre els que diuen #jesuismila i els que responen #jenesuispasmila. Mentre la seva vida d’adolescent ha canviat radicalment, són molts els que semblen fer-la culpable de la situació que està vivint. Per a Ségolène Royal, per exemple, el que ha fet Mila no és un acte de llibertat d’expressió sinó una falta de respecte. És a dir, que deu veure com a normal que si li faltes al respecte a una determinada religió rebis amenaces de mort i de violació.

Notícies relacionades

La qüestió no és només de llibertat d’expressió. Parlem de violència contra les dones (una violència que les musulmanes que s’encaren amb l’islam coneixen molt bé) i de lesbofòbia. ¿Per què el noi a qui Mila havia rebutjat en un primer moment s’indigna amb ella? No només perquè no li ha fet cas sinó perquè s’ha declarat lesbiana.

Esperaríem una condemna unànime de les amenaces i l’assetjament que ha rebut l’adolescent independentment de si considerem les seves formes respectuoses o no. Defensem les víctimes no en funció de com es comporten, quina personalitat tenen o si són més o menys educades. Focalitzar tota la qüestió en la manera d’expressar-se és com allò de preguntar-li a una violada com anava vestida. Per això resulta tan sorprenent que una antiga candidata a la presidència de la República, suposem que feminista, no hagi estat més contundent en les seves afirmacions. El delegat general del Consell Musulmà Francès, per la seva banda, afirmava que la Mila s’ho ha buscat. Només veus feministes com Isabel Badinter han sortit a denunciar la covardia generalitzada davant la manca de llibertat d’expressió contra l’islam. Una covardia, diu, que pagarem molt cara.