05 d’abr 2020

Anar al contingut

Tant carnaval del dolent

Màscares i màscares

Antonio Lacerda

Màscares i màscares

Josep Maria Pou

Tenim per davant una setmana en què la punyetera realitat s'imposa al més alegre carnaval

Posats de ple en dies de Carnaval el més assenyat seria deixar-se arrossegar per la samba que passa i viure de ple el moment fugaç, convertir la voluntat en broma i rendir-se, sense més ni més, a Carnestoltes. Ja arribarà, per desgràcia, el demà. Un demà, s’augura, gens poètic. No serà, per descomptat, la «manhã, tão bonica manhã» que es promet en ‘Orfeo Negro’ (¡quina felicitat seria viure de continu al film de Marcel Camus!) sinó una altra de molt diferent: la de l’aquí i ara. Un matí, doncs, embolicat en boira, d’alba fosca i esperança roma.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tenim per davant una setmana en què la punyetera realitat s’imposa al més alegre carnaval. Davant els carrers plens de tambors, comparses i carrosses (la ‘rua’ de la vida), hi ha els carrers buits de Wuhan, de Shangai, de Beijing, i ja, a tocar de mà, les d’alguns pobles d’Itàlia. La malaltia, la quarantena i la por. Llocs en els quals, en ple carnaval, s’aparta la màscara veneciana (cuir, seda i encaix) per agafar-se a la més simple mascareta antivirus amb filtrat homologat.

Aquí a Espanya, la setmana passada, carrers i carreteres es van omplir a vessar. I presumiblement el mateix passarà aquesta setmana i les següents. Res a veure amb els carnavals. De trobar-li alguna relació seria més per part de la Vella Quaresma (escassetat, sacrifici, penitència) que per la de l’opulent i panxut Carnestoltes. Els qui desfilaven eren agricultors i ramaders en demanda de preus i rendes dignes; eren també els ciutadans de Lleó reivindicant la seva terra, la seva història i la seva ànsia de progrés; eren els que lamentaven l’abandonament i despoblació de l’Espanya oblidada; eren els jubilats, incansables al seu periòdic passeig per exigir pensions dignes.

Espanya sencera és, en aquests dies, coincidint amb el Carnaval, una immensa desfilada ‘a contrario sensu’: perquè del que es tracta ara és, precisament, d’arrencar caretes, de desemmascarar, de treure’ls la disfressa als responsables de tanta carència i abandonament continuat. De tant carnaval del dolent.