31 d’oct 2020

Anar al contingut

MIRADOR

La teranyina del procés

JORDI COTRINA

La teranyina del procés

Joaquim Coll

Ni el Govern ni els poders de l'Estat haurien d'abaixar la guàrdia perquè la teranyina del secessionisme continua intacta amb els diners de tots els catalans

Abans que es reuneixi aquest dimecres la taula de negociació, Pedro Sánchez faria bé d’encarregar al seu equip un extens resum del magnífic llibre de Juan Pablo CardenalLa telaraña. La trama exterior del procés (Ariel, 2020). Es tracta d’un documentat treball en el qual aquest periodista expert en relacions internacionals evidencia amb molt detall la connexió entre les diferents unitats de la Generalitat i Diplocat amb institucions i individus que, a Catalunya i a l’estranger, han format parteix del que l’autor denomina «la telaraña del procés». Una sofisticada maquinària el final de la qual va ser promoure la secessió il·legal gràcies a un generós finançament públic, és a dir, amb els diners de tots. Algú objectarà que el final podia ser il·legal però no il·legítim, la qual cosa és falsa ja que la política secessionista és profundament immoral. 

Primer, perquè manca de base democràtica. La ruptura mai es va haver de plantar amb la meitat dels catalans en contra. Ara a ERC ho reconeixen a mitges i criden a eixamplar la base però la unilateralitat ha sigut el seu full de ruta fins fa poc. ¿Demanaran Oriol Junqueras o Pere Aragonès perdó per l’atropellament del 6 i 7 de setembre? 

Segon, perquè es van gastar –i continuen fent-ho– un autèntic porró de diners públics malgrat perseguir una cosa il·legal i il·legítima. Cardenal xifra en més de 400 milions fins a 2017 només en acció exterior. Però els recursos destinats a l’agitació a Catalunya són incomptables perquè es fundin amb l’acció mateixa del Govern des d’Artur Mas  fins a Quim Torra. Facin comptes del que destinen als seus poderosos mitjans de propaganda i a regar amb subvencions tot el que és útil per a la seva causa. Són uns diners que es treuen de les autèntiques necessitats ciutadanes, particularment reprotxable en uns anys de retallades socials en sanitat, educació, pobresa infantil, etc. 

Una auditoria de tot el que s’ha gastat amb diners públics per promoure el secessionisme situaria la xifra en milers de milions al llarg de tots aquests anys. Així doncs, una immoralitat política de primer ordre per satisfer un desig identitari.

El diàleg

Tot això no impugna la conveniència del diàleg amb els separatistes. D’entrada perquè no hi ha cap altra alternativa per tirar endavant la legislatura i també perquè parlar pot obrir un nou escenari. Ara bé, Sánchez i el PSOE no s’haurien de fer il·lusions. El separatisme continua teixint la seva teranyina per quan sorgeixi una altra nova oportunitat. Que a ERC es mostrin ara pragmàtics després d’haver empès cap a dalt la subhasta en el seu duel amb els neoconvergents no els converteix en moderats. 

La fase del diàleg pot estar bé si aconsegueix que aquells catalans que s’han fet independentistes al caliu del procés escoltin altres arguments i canviïn d’opció electoral, però probablement s’estigui només guanyant temps. 
Ni el Govern ni els poders de l’Estat haurien d’abaixar la guàrdia perquè la teranyina del secessionisme continua intacta amb els diners de tots els catalans. Facin-se un favor, llegeixin el llibre de Cardenal. Ignorar la realitat és pitjor que un error, és una estupidesa.