La crisi ambiental ja és aquí

L’escalfament global, les conseqüències de les emissions de CO₂ la crisi climàtica, en definitiva, ha deixat de ser un horitzó més o menys pròxim i s’ha instal·lat en la nostra vida quotidiana com una realitat tangible ja en el present i com un avís sobre la gravetat de les conseqüències en un futur immediat si no s’intervé amb decisió.

El reportatge que publica EL PERIODICO, en col·laboració amb altres mitjans del grup Prensa Ibèrica, deixa constància explícita de com la crisi ja afecta diferents comunitats, i de com viu Espanya una realitat en la qual es combinen fenòmens meteorològics severs, tempestes intenses i sequeres duradores, amb l’augment del nivell del mar i el manteniment d’accions irresponsables dels humans en el medi ambient.

La mateixa diversitat de la geografia espanyola genera situacions contradictòries, però que responen a un mateix patró: el canvi climàtic està variant les condicions fins ara conegudes i incideix tant en el sector primari –agricultura i pesca– com en el terciari, de serveis, sense oblidar l’afectació en la salut dels ciutadans, en l’economia, en la vida de cada dia o en l’equilibri ecològic. Les preocupacions s’estenen des del litoral mediterrani a l’atlàntic i a l’interior de la Península.

El temporal ‘Gloria’ no només ha deixat un rastre de destrucció sinó també la constatació de la tremenda fragilitat del delta de l’Ebre, que perd entitat per la falta de sediments i l’avanç de l’aigua salada. A València més de la meitat de la costa es troba en regressió amb deteriorament de fons marins i desaparició d’espècies. A Galícia, les sequeres persistents comporten problemes de subministrament i augment dels incendis, però el litoral pateix així mateix per l’escalfament de l’aigua. També es nota a les ciutats més poblades, a causa de la contaminació i l’efecte illa de calor, amb tendència creixent a la presència d’un clima africà, o en zones eminentment turístiques com les Canàries, amb perspectives molt pessimistes tant per a platges com per a punts estratègics com els ports. O en aiguamolls de tanta magnitud com Doñana, sense oblidar la catàstrofe ecològica del Mar Menor.

La llista és interminable: episodis de sequera a Extremadura combinats amb alteració de les temperatures i pluges torrencials, o reducció dels ivons i glaceres a l’Aragó. Tot això conforma una amalgama de situacions concretes que deriven cap a la desertització progressiva del territori i cap a la pèrdua d’importants actius mediambientals, amb afectació econòmica i sanitària i amb previsibles crisis socials.

L’acumulació d’afectacions concretes en diferents territoris reclamarà tant prendre mesures a escala local en cada un d’ells com la consciència que sense un canvi global de sistema productiu i hàbits de consum tot això serà inútil. Amb costos i sacrificis que s’hauran d’avaluar sense oblidar mai quin és també el preu, cada vegada més visible, de no actuar.