LLIBERTAT CONDICIONAL

Infància Lliure, Mr Rhodes i la llei del silenci

El Consell d'Europa adverteix que un de cada cinc menors pateix violència sexual

3
Es llegeix en minuts
Infància Lliure, Mr Rhodes i la llei del silenci

L’Ana María se separa quan la seva nena té un any. El pediatre i els serveis socials detecten un abús sexual i animen la mare a denunciar-lo. La nena es posa una gravadora dins un mitjó i transcriu tot el que li demana el pare. El jutge no creu la nena i desestima el caràcter probatori de la gravació.

El pare de la filla de la Rocío s’havia desentès de la seva filla. És el jutjat el que imposa unes visites, en un punt de trobada. Després d’una aquestes, la menor relata uns tocaments. La Rocío interposa una denúncia per abús. La mare no tenia cap necessitat d’inventar una denúncia perquè ella ja tenia la custòdia i el pare només veia la nena cada 15 dies, durant unes hores.

Enmig del procés de divorci de la María, és la fiscalia, no la María, la que va demanar que s’investigués la seva exparella «per si els fets fossin constitutius d’un delicte contra la llibertat sexual del menor».  La María obté fins a 10 informes de psicòlegs, psiquiatres i metges de la sanitat pública. Però des del jutjat de Valdemoro diuen que no veuen clar que hi pugui haver abusos. Aquest equip amb prou feines ha vist la menor durant mitja hora.

La María decideix escapar-se amb el seu fill, i al cap de poc temps la detenen enmig d’un enorme enrenou mediàtic. La policia es presenta a casa seva amb pistoles, com si anessin a detenir un terrorista d’Al-Qaida.

A les tres dones se les imputa per pertinença a una organització criminal. Una figura jurídica que s’utilitza en comptades ocasions, gairebé sempre per a temes terroristes, organitzacions de droga, de tràfic d’armes, utilitzada aquesta vegada per acusar tres dones per denunciar les seves exparelles per abús sexual infantil.  

A la Rocío li van prendre la custòdia de la nena al juny. La va recuperar al desembre.

L’exparella de l’Ana María es va presentar a la porta de l’escola amb la policia i els mitjans de comunicació. Mitjans que van difondre el seu nom complet, el seu lloc de treball i el nom de la nena.

El 31 de gener del 2020 la fiscalia arxiva l’acusació de trama criminal contra aquestes tres dones. Els mitjans que les van assenyalar mai han demanat perdó.

Un informe del Consell d’Europa adverteix que un de cada cinc nens o nenes pateix alguna forma de violència sexual. El 85% dels abusadors són familiars.

Tots sabem el que ha passat durant anys a Espanya si l’abusador era un capellà. S’imposava la llei del silenci.  Encara s’imposa.

Quan l’abusador és el pare, no hi ha res a fer. Els casos que he explicat són la punta de l’iceberg. I van constituir una advertència: qualsevol mare que s’atreveixi a denunciar el pare per abús sexual pot, com a poc, perdre la custòdia i fins i tot anar a la presó.

El cas d’Infància Lliure ha sigut el més visible i mediàtic entre molts casos semblants. A Espanya, les associacions que lluiten contra l’abús sexual infantil són perseguides, estigmatitzades, titllades de «xiringuitos».

Notícies relacionades

Amb tots els respectes al Sr James Rhodes, el seu cas es va fer famós a Espanya perquè no qüestionava ningú. Tot havia passat a Anglaterra, l’agressor era un professor... Però quan una espanyola, una dona, intenta parlar d’un abús sexual que ha passat a Espanya, la qüestió és una altra. Jo mateixa vaig escriure un llibre sobre el meu cas, al mateix temps que el senyor Rhodes: es van negar a publicar-lo.

Miguel Hurtado, activista i supervivent, ho va resumir molt bé: «Me n’alegro molt que el Govern escolti James Rhodes, però té nassos que hagi de venir un famós de fora per dir-nos el que hem de fer perquè el Govern no vol escoltar els activistes espanyols».