EL TEXT I LA TEXTA
El cargol i la vida
Molt poques vegades pensem en el pas del temps que, inevitablement, acabarà amb tots nosaltres
zentauroepp52389009 leonard beard cuaderno del domingo200220195305
Un cargol es mou a una velocitat de quatre metres i mig per hora. Quan era petit, disfrutava mirant-los i preguntant-me què pensarien ells del pas del temps. Avui, que ja soc més gran, vull que aquests animals m’ajudin a valorar la vida, la meva i la de tots vostès.
A Espanya vivim de mitjana 83 anys, una mica més que els nostres companys humans europeus. Però, tot i així, és poc, perquè molts voldríem viure per sempre.
¿Com ens pot ajudar el cargol a valorar la nostra vida?
Pensem en la seva velocitat. Cada hora, recorren quatre metres i mig. Pobres, van molt lents. Si dividim aquesta quantitat entre 1.000, obtindrem la velocitat en quilòmetres per hora: 0,0045. És molt poc, certament, almenys si ho comparem amb nosaltres, o amb els cotxes o amb la majoria dels objectes que ens trobem cada dia.
I ara, la gran pregunta: ¿Quina distància recorreria un cargol en 83 anys? Vostè neix i un d’aquests animalets emprèn la seva marxa. Quan vostè mor, haurà arribat a un lloc. Aquesta distància ens permetrà visualitzar la brevetat de la nostra vida.
¿Què diria vostè? No realitzi el càlcul. Esperi que jo l’hi mostri. El resultat el deixarà perplex. O, almenys, així m’he quedat jo. No prolongaré el misteri. La distància que podria recórrer un cargol en una vida humana és de 3.200 quilòmetres, aproximadament la distància que separa Madrid de Moscou.
Entri a Google i busqui un mapa d’Europa. Miri Madrid i miri Moscou. Imagini una línia entre les dues ciutats, i pensi en un cargol humil que surt des de la Puerta d’Alcalá el dia en què vostè va néixer. Avança lentament, però sense pausa, deixant al seu darrere una bava. Vostè sap que quan arribi a Moscou, la seva vida acabarà.
No veiem aquest cargol, perquè molt poques vegades pensem en el pas del temps que, inevitablement, acabarà amb tots nosaltres. Però si poguéssim veure’l, si sortíssim al carrer i el veiéssim passar, arrossegant-se, seríem conscients de la brevetat de la vida.
En un avió fem el trajecte entre Madrid i Moscou en poc més de quatre hores. Les dues ciutats són molt a prop, terriblement a prop. En el nostre somni per durar molt temps, ens hauria encantat que al cargol li hagués donat temps per donar 1.000 voltes a la terra, o 500.000 milions de voltes, però no. Només pot arribar a Moscou.
Ignoro la seva edat, estimat lector, però el cargol de la meva vida està ara a punt d’arribar a Varsòvia. Si vol saber per on s’està arrossegant ara el seu, torni a mirar aquest mapa i esbrini-ho. No vull amargar-li el dia, de veritat. Simplement he volgut recordar-li que no serà aquí per sempre, perquè aquest cargol un dia arribarà a la plaça Roja i la seva vida passarà a negre.
