El futur de Barcelona, amb o sense Mobile
Capital, cultura i ciència
La bicapitalitat implicaria inversions anuals i duradores en el temps. D'una selecció estratègica de projectes dependrà la transformació del model de progrés econòmic i social
zentauroepp39101059 barcelona 29 06 17 supercomputador marenostrum 4 foto ch180129182142 /
Capital. Barcelona pateix a la seva pell les crisis de la contemporaneïtat. El debilitament de les democràcies liberals, els nacionalismes, les urpades de l’emergència climàtica, i ara el pànic sanitari i la guerra Xina-EUA, que s’ha carregat el Mobile. Davant d’això, hem d’aprofitar les oportunitats i deixar de pensar en GSMA. Per començar, guanyant la capitalitat cultural i científica de Barcelona. Criticada en un costat i l’altre de les trinxeres nacionals, la bicapitalitat permet imaginar una Barcelona més forta i podria posar les bases de la resolució del conflicte territorial.
El gran problema d’Espanya no és l’independentisme, procliu a molt soroll i poques nous, sinó la concentració de poder a Madrid. Una acumulació que perjudica Catalunya i és nociva per a les regions perifèriques i l’Espanya buidada. Al Madrid sobredimensionat poc li importen el Mar Menor o els temporers de Huelva. La promesa de Pedro Sánchez a Ada Colau, no obstant, és una esquerda d’esperança per començar a desfer el nus en el qual estem atrapats. Si es fa realitat, es dibuixarà un altre mapa espanyol de poder.
Cultura. La bicapitalitat bascula sobre dos eixos: cultura i ciència, precisament les àrees més maltractades pels successius governs. La cultura, aquesta incompresa que dona vigor a la democràcia i alimenta el pensament crític. La bicapitalitat s’ha de traduir en dotacions pressupostàries per als principals equipaments culturals de la ciutat, avui a l’UCI. Lamentem la cancel·lació del Mobile, però lamentem encara més que som lluny de l’avantguarda artística d’Europa. Per la concentració de poder a Madrid. I per la miopia de la mateixa classe política, que no entén la importància de l’art.
Les arts són imprescindibles per construir ciutats més pròsperes i democràtiques. Els que qualifiquen l’art de caprici de rics haurien de recuperar el crític marxista John Berger. El britànic jutjava les obres d’art en funció de si aquestes ajudaven o no els éssers humans «a reivindicar els seus drets socials al món modern». «L’art neix de l’esperança», deia.
Ciència. El segon eix és la ciència, en la qual Barcelona gaudeix d’una posició envejable al mapa europeu. Amb centres com el BSC (clau en l’aposta europea per la sobirania tecnològica, del que l’Ajuntament hauria de formar part), l’ICFO, l’IRB, el BIST. I amb quatre universitats públiques en alguna de les 17 aliances europees seleccionades per la Comissió per liderar un salt d’escala en educació superior.
La bicapitalitat implicaria inversions anuals i duradores en el temps. D’una selecció estratègica de projectes dependrà la transformació del model de progrés econòmic i social. De turisme i construcció a investigació, innovació i creativitat. Aquesta és la clau. Capitalitat, cultura i ciència. Tres conceptes per a un futur prometedor, amb o sense Mobile. «Hi ha una esquerda en totes les coses; allà és per on entra la llum», va dir Leonard Cohen. Aprofitem-la.
