Reforma del Codi Penal
Parlar de Franco, encara que sigui bé
S'insisteix a oblidar una Transició que, precisament, es va basar en l'oblit assenyat, en la renúncia a imposar la tradició pròpia en favor de la creació d'una història col·lectiva
undefined50553473 gra173 el escorial madrid 24 10 2019 los familiares de 191119184841 /
Franco mereix totes les condemnes que rebi però, si només pot rebre condemnes, ¿quin sentit tenen? El mateix significat que les lloances dirigides a institucions que ningú s’atreveix a criticar, per llei o per diners. Dins de les seves revolucions de baix cost, el Govern proposa la reforma del Codi Penal contra l’enaltiment del franquisme, cosa que impulsarà a convocar concursos de l’insult més afinat al ‘Generalitísimo’. I la condemna haurà de preveure l’excepció de l’inoblidable Carrero Blanco. L’almirall víctima d’ETA és ara un sant baró, amb tres anys de presó de l’Audiència Nacional a qui ho dubti, mentre que el seu immediat superior exerceix de canalla obligatori.
Ni tan sols Nietzsche va complir el seu propòsit de demolir totes les coses humanes. Un cervell cartesià tindria alguna dificultat amb la criminalització de l’antepenúltim cap d’Estat, mort al llit amb honors, per condemnar així mateix qui injuriï l’actual direcció dinàstica, nomenada a dit per l’immund tirà. ¿El nou Codi Penal perseguirà qui escrigui que «Franco va mostrar una lucidesa notable al escollir personalment el seu successor»? Per no parlar d’Adolfo Suárez i Fraga, de dilatada trajectòria franquista. John Stuart Mill defensa a ‘On liberty’ la crítica sistemàtica fins i tot de les veritats irrenunciables, per enfortir-les. Entre elles hi figura l’antifranquisme. Parafrasejant el franquista Cela, l’important és que parlin de Franco encara que sigui bé, per mantenir greixada la pròspera indústria de la memòria.
S’insisteix a oblidar una Transició que precisament es va basar en l’oblit assenyat, en la renúncia a imposar la tradició pròpia en favor de la creació d’una història col·lectiva. No, no és de Vox. L’anarcojueu Noam Chomsky defensa el dret a negar l’Holocaust i també aquí té raó. En l’actual atmosfera inquisitorial, l’objectiu final consisteix a empresonar qualsevol persona que tingui una opinió. I no serveix d’excusa que la majoria d’opinants s’ho mereixin.
