Fem tard

Torna la paradoxa de Popper. ¿Cal que siguem tolerants amb aquells que practiquen la intolerància i, doncs, volen acabar amb els tolerants com nosaltres? Hi tornem a l’hora de debatre si convé tipificar l’elogi i l’apologia del franquisme com un delicte del Codi Penal. Els defensors de la doctrina Popper mantenen que sí, de la mateixa manera que està penada una actitud similar a Alemanya i a Itàlia, mentre que els que convoquen la supremacia moral de la llibertat d’expressió ho contemplen com una barbaritat, com ha dit, per exemple, Willy Toledo.

La gran diferència amb els altres països que van patir el feixisme i que van legislar contra la banalització i la pervivència dels símbols totalitaris és que a Espanya no solament s’han permès fins ara, sinó que s’han enaltit. Un cas: la OJE, l’organització juvenil del franquisme, va superar la Transició, es va rentar la cara i va ser declarada Entitat d’Utilitat Pública. Alliçona nois i noies amb el mateix escut de fa 60 anys (falangista: un lleó rampant del Frente de Juventudes) i organitza simpàtics campaments d’estiu on es practica “l’espiritualitat i la transcendència, l’amor a Espanya i la justícia social”. Fem tard.