Terra cremada

El mes de juny passat, un incendi va arrasar més de 3.000 hectàrees a Tarragona. «Un dels pitjors dels últims 30 anys a Catalunya», segons la Generalitat. Com tot el que passa en aquestes latituds, va tenir la seva anècdota processista. Sobre els efectius militars que van participar en l’extinció, el conseller d’Interior, Miquel Buch, va opinar: «Quan un país pateix un foc i s’expandeix, ens ajudem mútuament amb els veïns. Si fóssim a l’Empordà, ho faria França, però ara estem al costat de l’Estat espanyol». Al costat. País veí... Ens hem acostumat a les fantasies dels polítics independentistes. El problema és la seva gestió de la realitat. Massa semblant a la terra cremada.

Després de l’incendi, el Ministeri d’Agricultura va convidar per carta a sol·licitar ajuts per reparar els danys. Mai va rebre resposta. Catalunya va ser l’única comunitat que no va demanar ajuts. Aquestes que els catalans paguem amb els nostres impostos, també l’Exèrcit. El pitjor és que ni tan sols hi hauria d’haver voluntat de refusar-ho. Els esforços estan en una altra cosa. Sobretot a assenyalar la pèrfida Espanya i el seu menyspreu a Catalunya.