Monet a la Barcelona ideal

Barcelona és ciclotímica. Estem en un punt baix. La suspensió del Mobile, l’oportunitat perduda amb l’Hermitage i els enrenous d’octubre sustenten el pessimisme d’alguns. Especialment, dels benpensants. Només s’imaginen Barcelona com a capital. Alguns, com un hipotètic estat català. D’altres, com a cocapital d’Espanya. En el seu món, Barcelona s’esllangueix sota les masses de turistes low cost malgrat tenir un Passeig de Gràcia ple de botigues de les primeres marques del luxe com a decorat ideal per a les compres dels creueristes. Barcelona s’esllangueix per la pressió urbanística en determinats barris. Barcelona s’esllangueix en la ment d’una aliança de pessimistes formada pels que pensen que els preus han pujat massa i els que voldrien que pugessin més. Barcelona s’esllangueix perquè el pas dels anys idealitza més el record dels Jocs de 1992. Les seves seqüeles han deixat molts més diners a la ciutat però poca autoestima. Els negocis postolímpics no han sigut tan glamurosos malgrat ser molt més abundants. Barcelona s’esllangueix perquè es dediquen més esforços a anunciar desastres que a exhibir resultats positius. Vegin aquests dies com es calcularan una vegada i una altra les pèrdues del Mobile mentre que els beneficis van ocupar pocs titulars fa un any.

Hi ha una altra Barcelona. La que representa, per exemple, el Tech Spirit, l’ecosistema de start-ups digitals que portaran endavant un esdeveniment per a les dates del Mobile sense por a gairebé res. I una altra Barcelona encara menys visible. Per exemple, la de l’Ideal-Centre d’Arts Digitals, que ha recuperat l’antic cine-plató Ideal del Poblenou i ha muntat una sala d’exhibició amb molt més futur que l’Hermitage. Amb diners privats. La seva primera proposta és submergir-se en la pintura de Monet. És ple de gom a gom. Molt recomanable, igual que el Festival Llum BCN d’aquest cap de setmana al mateix barri. Hi ha una Barcelona que no s’esllangueix, sinó que brilla tot i que sigui lluny de la Diagonal i el Passeig de Gràcia.