La mala sort del Mobile i les seves lliçons

Ho vèiem venir però ja era massa tard. La por ja havia fet de les seves. Al final, ni les vagues dels treballadors del metro, ni els taxistes, ni el procés, ni les polítiques d’Ada Colau. El que s’ha carregat el Mobile ha sigut un virus, que aquí encara és invisible. Un virus microscòpic amb forma de corona del qual no es té vacuna i que ha generat un pànic global.

Fa la sensació que en tota aquesta crisi hi ha alguns capítols que se’ns escapen: ¿Per què no s’han cancel·lat altres esdeveniments similars? ¿Per què algunes empreses europees van decidir no venir i en canvi les principals marques xineses sí que van garantir la seva presència? Ja corren algunes teories conspiradores de guerres empresarials entre països. Però, al marge d’aquestes hipòtesis, podem aprendre diverses coses del que ens ha passat. Una primera lliçó és que potser l’organització ha sigut massa lenta a predir la reacció de les empreses: quan se’n va adonar, la llista de cancel·lacions ja era massa llarga.

Una altra lliçó és que els virus i les alertes sanitàries globals han creat una nova por mundial que se suma al terrorisme. Això, ja ho diuen els experts, tornarà a passar i hem d’estar preparats. Les màscares, per no contagiar, hauran de formar part de les nostres vides; haurem d’aprendre a anar més amb compte amb la tos i els esternuts, i potser hàgim de canviar alguns costums poc higiènics i tocar-nos menys. Per sort, el tema dels petons  de cordialitat ja comença a qüestionar-se.

Aquesta crisi del Mobile també posa en evidència que els congressos potser són cosa del passat. Les aglomeracions són poc recomanables i l’emergència climàtica exigeix volar menys. És evident que traslladar milers de persones per tenir reunions a l’altre costat del món sona, cada vegada, més estrany.

Cas omís de les corporacions

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

I l’evidència més preocupant que ens deixa tot això és que els missatges dels governs tenen molt poca incidència en els consells d’administració de les grans corporacions empresarials. Mentre l’OMS, el ministre de Sanitat  i la consellera de Salut s’esgargamellaven dient que no hi havia risc sanitari i que no hi havia cap raó científica per suspendre el Mobile, les empreses i la patronal de la telefonia mòbil decidien el contrari. Cancel·laven i intentaven buscar la manera per fer-ho amb els mínims danys econòmics. Passa amb el Mobile i passa amb moltes altres coses, els governs ho saben molt bé, cada vegada tenen més problemes perquè les grans multinacionals els facin cas. Aquestes són impermeables a les institucions. Hi ha exemples com Airbnb i la seva poca col·laboració per acabar amb els apartaments turístics il·legals, Uber amb la competència deslleial amb el sector del taxi o els grans fons d’inversió i la seva responsabilitat en el problema de la vivenda.

En el cas del MWC, de res han servit les crides a la calma o els missatges de tranquil·litat. No els han convençut. Les empreses ha decidit en funció dels seus comptes de resultats. Així que ens hem quedat sense Mobile. Perquè faci menys mal, les autoritats han enviat un missatge d’esperança, es comprometen a treballar ja per a l’any que ve. Deien els organitzadors que el sol tornarà a brillar. Doncs ja ho veurem. Perquè l’últim aprenentatge del Mobile, i de la vida en general, és que de vegades els plans no surten com un esperava.