Nissan, en la seva fase més incerta

Els últims anys no han sigut gens fàcils per a la fàbrica de Nissan a la Zona Franca, els treballadors de la qual han assumit retallades de plantilla i congelacions salarials a mesura que queia la producció. Es tracta de la progressiva decadència d’una de les factories més importants de Catalunya. No obstant, els fets s’han precipitat des que es va anunciar que la planta de la Zona Franca deixarà de fabricar la ‘pick-up’ X Class de Mercedes a partir de maig. 

Els indicis no són bons i creix el temor d’un tancament de la planta catalana, cosa que afectaria 2.500 llocs de treball directes i gairebé 25.000 llocs de treball indirectes a tot Espanya, segons càlculs sindicals, si se sumen les plantes de Nissan a Àvila i Cantàbria i les empreses auxiliars. La preocupació dels treballadors és comprensible i aquesta preocupació és compartida per les administracions. El front comú que han format la Generalitat i el Govern d’Espanya és un exercici de responsabilitat a l’altura del problema. Deixant de banda les divergències polítiques, els dos executius han acordat sumar esforços i els equips de la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, i de la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, elaboraran un pla de competitivitat industrial per assegurar la continuïtat de Nissan a Espanya.

L’única sortida satisfactòria

La nova etapa de diàleg entre administracions rema a favor de la resolució d’un assumpte amb implicacions en l’economia i l’ocupació, no només de Catalunya, sinó també a escala estatal. En l’última visita de Pedro Sánchez a Barcelona –que va visualitzar aquesta estratègia de distensió–, el president va conèixer de primera mà les inquietuds dels sindicats entorn de Nissan, en la seva reunió amb els líders de CCOO i UGT, Javier Pacheco i Camil Ros, respectivament. Les centrals s’han ofert a treballar conjuntament a la recerca de solucions.

No serà fàcil. L’única sortida satisfactòria és l’increment de la producció, i l’última paraula la té Nissan. La planta de la Zona Franca està per sota del 30% de la seva capacitat, ha passat d’acoblar més de 141.000 vehicles el 2010 a 53.000 el 2019. La fàbrica catalana és una peça més dins de l’estratègia de la multinacional japonesa, que s’està replantejant la seva presència a Europa. La caiguda de la producció d’automòbils afecta tot el mercat europeu, que perd competitivitat davant Àsia. Si a això se li suma un eventual ‘brexit’ dur, amb la imposició d’aranzels, la viabilitat de les plantes europees estaria amenaçada. En aquest escenari, Nissan estudia portar la producció de la Zona Franca al Regne Unit, segons el ‘Financial Times’. La indústria del motor europea, amb desafiaments com el ‘brexit’ i la transició energètica, necessita una resposta comunitària conjunta.

Sense menystenir les ombres, val la pena fixar-se en els punts d’esperança, com l’esmentada col·laboració entre el Govern i la Generalitat o l’arribada a la direcció de Renault de Luca de Meo, un gran coneixedor del mercat espanyol després del seu pas per Seat i que pot reactivar l’aliança Renault-Nissan-Mitsubishi i insuflar una mica d’alè a la Zona Franca.