Llicència per matar (el mòbil)
Des de l'escenari amb amor
El problema dels mòbils al teatre (i en totes aquelles reunions on el silenci i la concentració siguin imprescindibles) és ja un tema que cansa
undefined51361202 06 09 2018 lola herrera contin a sumando horas sobre el esce200203161515 /
El problema dels mòbils al teatre (i en totes aquelles reunions on el silenci i la concentració siguin imprescindibles) és ja un tema que cansa. Un sent la vergonya d’haver de repetir-se de continu, però sap que s’ha d’insistir amb la constància de l’aigua sobre la roca. Fa uns dies Lola Herrera va abandonar l’escenari d’un teatre de Saragossa per culpa d’un mòbil intempestiu. Arran del fet, els mitjans han recordat el cas d’altres actors com José Sacristán, Charo López i jo mateix que, en repetides ocasions, hem actuat de semblant o igual manera.
És una lluita amb la qual em sento compromès i per la qual ja em vaig significar bastant, sinó massa, l’any 2005, mentre representava ‘La cabra o ¿quien es Sylvia?’. Han passat 15 anys –¡15!– i encara, el 2020, no hi ha representació sense mòbil a l’atac. Impotent davant una realitat que s’imposa, em refugio en els somnis.
Un somni recurrent
Els explico, ben aviat, un dels meus somnis recurrents (i preferits): em trobo sobre l’escenari, en plena representació, mà a mà amb una actriu que admiro, i en el clímax de l’escena, en el pic de l’emoció a dalt de tot, enmig del silenci més batallat i més ben aconseguit, sona un mòbil al pati de butaques. «Tranquil, Josep Maria –em dic–, tranquil; no passa res». Dissimuladament busco a la butxaca preparada a tal efecte i amb gest ràpid, directe, avançant el braç, girant la cintura i doblegant lleugerament els genolls («el James Bond dels escenaris» em truquen en el somni), trec el revòlver, apunto a la platea i disparo. ¡Diana!
Notícies relacionadesEl mòbil en qüestió salta pels aires esbocinat; trucades i missatges, com pells, enganxats al sostre; els contactes, passadís a baix; la carcassa, una pelleringa; les ‘apps’, pures escombraries. El seu amo, intacte, això sí; ni ombra de rascada. Però el mòbil, a la merda. I la representació continua com cal perquè ja, com es diu a Hamlet, «la resta és silenci».
Tranquils. És un somni. Només un somni. De moment. Però qui sap.
