Torra i Sánchez

De moment

Falta ara que Sánchez demostri si es pren el diàleg com un final per entretenir la pel·lícula o com un mitjà per arribar a algun lloc

2
Es llegeix en minuts
De moment

JOSEP LAGO

Han mort José Luis Cuerda i José Luis Cuerda Kirk Douglas i el cine va prendre la televisió, que es va omplir de tràvelings i plans que anaven i tornaven sobre l’arcuació gòtica del Palau de la Generalitat com si en algun moment algú anés a cridar ‘talleu’ fins a trobar l’escena bona. La seqüència l’anava comentant sobre la marxa Pablo Casado, contrari a l’«homenatge» de Pedro Sánchez a Quim Torra, a qui en aquell moment el PP anomenava tirà i usurpador. Allà va ser quan Casado va concedir a Sánchez el primer avantatge, perquè li va permetre instal·lar, amb cert aire de pel·lícula, una retòrica desinflamada, que és el que les enquestes diuen que la gent diu que vol. Sobre aquesta base, el Govern de coalició explorarà un acostament: no només per convicció –el diàleg fa avui tanta falta com quan Sánchez no agafava el telèfon a Torra– sinó per la necessitat de l’aritmètica al Congrés. Nova etapa, en fi: el retrobament, la transcendència, el camí difícil però necessari. ‘Camins de glòria’.

Al fons dels plans seqüència i de les paraules, quedaran els fets, no obstant. I el fet aquí és que hi ha hagut trobada i la negociació continuarà aquest mateix mes encapçalada pels dos presidents. Torra semblava disposat a dinamitar l’últim pont i, de moment, no ho ha fet: després d’arrabassar a ERC la taula negociadora s’ha acabat instal·lant en el seu marc de diàleg. Tot és precari; però, de moment, és. L’acord sembla impossible, més encara en campanya, però, de moment, no hi ha alternativa millor. En aquest moment som.

Notícies relacionades

És probable ara que algú cridi ‘talleu’. En plena baralla dins de l’independentisme, el mateix Torra que crida a la unitat consultarà la seva posició només amb la part que formen els partits i les entitats independentistes. Escoltarà llavors els qui han anticipat ja que demanaran el vot pels candidats que es mantinguin en la via unilateral, així que a l’escena de pel·lícula l’amenaça la pulsió d’aquells que es vanten del diàleg mentre que en realitat necessiten que el conflicte aguanti. ‘El bosque en llamas’ era una altra pel·lícula de Kirk Douglas. 

Venen setmanes de crispació. En tan sols un mes, per a l’oposició ja no queda Espanya que no hagi venut el Govern, però el Govern, amb tots els seus embolics de comunicació i el seu avió de Barajas, ha pactat amb sindicats i patronal la pujada del salari mínim i ho intenta sobre Catalunya en una taula que no va tenir més remei que acceptar amb la qual prova almenys de canviar el marc. De moment. El camí és ple de trampes, retòrica i enquestes. Falta ara que Sánchez demostri si es pren el diàleg com un final per entretenir la pel·lícula o com un mitjà per arribar a algun lloc. I falta també que demostri la seva capacitat perquè l’agenda catalana no eclipsi totes les altres coses, que són aquelles coses tan associades a la vida real i que se’t presenten un migdia en tractor a la porta del ministeri. Aquestes realitats, víctimes del procés, reclamen també el seu moment.