Al contraatac
Internacional misògina
És una novetat que els qui es beneficien dels diners islamistes siguin ni més ni menys que els qui han construït bona part del seu discurs d'odi contra els musulmans, partint de la seva misogínia, tan diferent, diuen, de la seva pròpia
undefined9939851 iranian women attend in a funeral ceremony for the remains o180820133719 /
De vegades em desperto i em sembla que visc a la novel·la 'Submissió' de l’Houellebecq. No perquè vegi possible que França o qualsevol país europeu puguin ser governats per fonamentalistes islàmics sinó perquè resulta certament sorprenent la capacitat d’alguns sectors de la nostra societat de deixar-se omplir les butxaques pels petrodòlars de règims teocràtics que oprimeixen sense compassió la seva ciutadania. El més versemblant de la novel.la és l’actitud cínica del protagonista que en no tenir principis de cap mena (diu en algun moment que quan sent l’expressió "valors humanistes" li agafen ganes de vomitar) acaba convertint-se a l’islam. No per espiritualitat ni per una crisi existencial sinó perquè els saudites que han comprat la Sorbona on treballa li ofereixen unes condicions de luxe.
Així mateix s’ha comportat la Lliga Professional de Futbol acceptant de celebrar la Supercopa al regne dels Saüd o el Barça quan duia publicitat de Qatar i tantes altres corporacions i organismes a qui un bon feix de bitllets fan mirar cap a una altra banda quan es tracta de drets humans o discriminacions brutals contra les dones.
El que és una novetat, tot i que és una informació que va sortir a la llum farà un any, és que els que s’omplin les butxaques amb diners islamistes siguin ni més ni menys que els que han construït bona part del seu discurs en l’odi al musulmà en base a la seva misogínia, tan diferent de la pròpia. Em refereixo al partit d’extrema dreta que no vull anomenar i que mentre vociferava contra el perill de la invasió islàmica, alguns dels seus membres cobraven sous d’un grup iranià (¡oh sorpresa!) precisament fonamentalista.
En un article a 'Público' de fa un any Nazanin Armanian definia el grup que ha finançat Vox com a "secta religiosa paramilitar d’extrema dreta iraniana", una descripció molt diferent de la d'"exili persa". De fet el seu nom literal és "Jihadistes del poble". ¿No els ho deia jo que Abascal podia passar perfectament per musulmà? Doncs aquesta noticia demostra que totes les extremes dretes misògines, homòfobes i reaccionàries tenen més números d’entendre’s entre ells que no pas de confrontar-se. Al capdavall, si agafem les proclames de qualsevol grup fonamentalista veurem que no són molt diferents de les de Vox.
Els islamistes més rancis també consideren que la homosexualitat és una desviació malaltissa, que l’excés de llibertat és un perill, que els drets reproductius són una perversió i que el feminisme portarà la degeneració absoluta de la família i la societat. En l’única cosa en què es diferencien és en el racisme, que és de signe contrari. Els uns construeixen el musulmà coma a enemic número u mentre que els altres fan el mateix amb tots els que consideren infidels.
No són extrems que es toquen, són el mateix: expressions d’una ofensiva mundial i per això els diners dels iranians no els fan gens de fàstic.
