04 d’ag 2020

Anar al contingut

Incendis d'Austràlia

¿Evacuar o apagar el foc?

¿Evacuar o apagar el foc?

Jordi Vendrell

Seria convenient estudiar les dificultats amb què s'han trobat els companys australians i les barreres internes per gestionar ajuda entre països

Austràlia crema. Que Austràlia cremi no seria notícia si no fos per les imatges de la Sydney Opera House sota una capa de fum, cangurs escapant del foc i coales rescatats en cotxes particulars.

Com s’ha dit, que cremi no és la qüestió. Els eucaliptus, planta nativa australiana, necessiten el foc com a part de la seva ecologia per rejovenir el bosc, una estratègia seguida durant milions d’anys. També, sense anar més lluny, els últims grans incendis a la zona de Melbourne i Sydney són els dels anys 2003 (Canberra) i 2009 (Black Saturday) en el que van morir 173 persones. El problema és com aquesta zona ha passat de cremar-se cada 50-100 anys a fer-ho cada 10-20 anys.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

S’ha parlat molt del canvi climàtic com un dels causants de la situació d’emergència del país, i tot i que és complicat i arriscat associar els impactes d’un sol esdeveniment regional en un context global de canvi climàtic, l’associació no és en va, dos dels factors que determinen com crema un incendi tenen relació: la vegetació i les condicions meteorològiques. No és per a menys: el sud-est australià pateix una sequera profunda des dels últims 20 mesos i les temperatures de l’últim any van marcar un rècord, amb 1,52 ºC per sobre de la mitjana climàtica del país.

Més escalfament significa que les plantes necessiten més aigua, però en un context de sequera el terra no reté l’aigua que les plantes necessiten i s’assequen. Els experts australians ens diuen que la temperatura mitjana actual del país ja està 1 ºC per sobre de la temperatura mitjana climàtica. Si aquest context d’escalfament els ha portat a l’escenari actual, ningú vol imaginar com pot ser l’escenari si es compleixen les previsions de 3 ºC d’escalfament.

Entre cercles ‘bomberils’ europeus hi ha hagut bastant moviment en forma d’oferiments d’ajuda al país austral, fins al punt que el CEO del Consell de Serveis d’Emergència d’Austràlia (AFAC) va haver de sortir al pas i explicar perquè no es pot acceptar tota l’ajuda rebuda, mentre que sí que han acceptat i rebut ajuda dels Estats Units i el Canadà. Una de les explicacions que va donar és que no tots els països estan familiaritzats amb els incendis a Austràlia, amb la qual cosa no es podria garantir desplegar operacions efectives i segures, i per tant seria més un problema afegit que una aportació de solucions. Hem de pensar que Austràlia té la mida d’Europa, i el vessant est australià, la mida de l’arc mediterrani europeu.

D’altra banda i no menys important, la falta de marcs de treball conjunts amb països europeus és un problema. Austràlia i Nova Zelanda formen part del Sistema de Gestió d’Emergències d’Austràlia (AIIMS), que és una adaptació del model estatunidenc i canadenc (ICS) i que determina, en definitiva, els protocols de treball i competències professionals. A Europa s’està treballant per tenir marcs de treball conjunts, però encara queda camí per recórrer: definir unes competències professionals comunes que facilitin l’intercanvi de professionals en situacions d’emergència, entre d’altres.

Gran part dels esforços dels sistemes d’emergència australians s’estan destinant a evacuar la població afectada

Més que posar esforços en saltar-nos les barreres d’ara per poder enviar ajuda, seria més convenient posar esforços en estudiar les dificultats amb què s’han trobat els companys australians i les barreres internes que tenim per gestionar ajuda entre països. Esperem tenir-les solucionades quan en el futur ens trobem amb una situació similar a la d’Austràlia. No hi ha cap altre camí possible. Podem i hem de fer esforços per mitigar els impactes del canvi climàtic, però sobretot ens queda aprendre i adaptar-nos-hi.

Les vacances millor a l’hivern

Austràlia ens mostra com un ecosistema s’està adaptant a un nou context, i nosaltres com a societat hauríem de fer el mateix. En aquest sentit, el professor David Bowman (UTAS) feia una proposta valenta, tot i que complicada: passar el període de vacances en mesos més freds i/o humits, amb un risc d’incendi més baix. Gran part dels esforços dels sistemes d’emergència australians no s’estan posant a apagar el foc, sinó a gestionar població afectada: evacuacions de població resident i turistes i assegurar el subministrament de serveis bàsic a comunitats aïllades.

Pensem en casa nostra. Gran part de la població europea viatja a països del sud d’Europa per disfrutar del sol del Mediterrani a l’estiu: milers de persones, viatjant i pernoctant al llarg d’una autopista AP-7 de Niça a Màlaga, creuant massissos forestals en alt risc d’incendi a l’estiu. Uns turistes que en molts casos no han vist mai un incendi, que no saben com cremen els boscos mediterranis, i que no sabrien com reaccionar davant d’una situació d’emergència. Mentrestant, podem disfrutar de l’hivern.