Carnassa

Nenes prostituïdes. Nens buscant refugi en una bossa de cua. Vides marcades per una intempèrie que fa olor de desolació. Elles, amb la seva pell robada. Ells, amb la ràbia enganxada a la seva mirada. I un futur cada dia més atrotinat. Amb els seus somnis convertits en esquinços, el terror del viatge, l’eufòria de l’arribada, la impaciència del deambular... ¿I ja està? ¿Ens conformem? ¿Continuem provant de retenir-los en centres saturats i el compte enrere dels 18 anys? ¿Continuem alimentant una bomba de rellotgeria que esclatarà en les seves vides i, també, en les nostres? ¿Volem ser còmplices de les xarxes de prostitució i màfia? ¿Continuem entregant carnassa a la ultradreta?

Una oenagé catalana ha aconseguit ocupar 30 joves migrants. Elisenda Colell informa a EL PERIÓDICO d’un innovador projecte que ha aconseguit unir el desig dels joves de treballar (a això van venir, no a delinquir), les necessitats d’empreses i la resolució d’una complicada burocràcia que només busca desencoratjar els migrants. Aquest és l’únic camí a seguir. El que hauria d’assumir una administració pública que vetllés pel benestar  de tothom.