La foguera
El dret a la blasfèmia
ealos13858478 barcelona 26 08 2010 politica bcn acto de protesta por la li200202154423
La Mila, una noia lesbiana de 16 anys, va prorrompre en blasfèmies contra l’Islam després que un jove musulmà fes comentaris homòfobs contra ella. Els seus comentaris d’Instagram es van viralitzar i en qüestió de minuts s’havia desencadenat un linxament que anava més enllà dels típics rituals difamatoris de la xarxa social. Meuca lesbiana, gran puta, etc, però també una mica més preocupant: «Va al meu liceu, fa segon, dilluns ajustarem comptes». Alguns musulmans del seu veïnat la van delatar i van amenaçar de mort, i la policia ha decidit desescolaritzar-la.
La ultradreta la va convertir immediatament en l’heroïna de la llibertat d’expressió, mentre l’esquerra lamentava les seves paraules i les comunitats musulmanes oficials murmuraven que s’ho havia buscat. A França, la tensió entre el laïcisme i la minoria musulmana està lluny de resoldre’s. La novel·la ‘Submissió’ de Michel Houellebecq, la polèmica dels ‘burquinis’, el debat sobre la prohibició del vel a l’escola o l’auge del Front Nacional al sud del país són quatre cares d’un prisma que no sembla encaixar mai a França.
Però la matança de ‘Charlie Hebdo’ és el recordatori que l’integrisme islàmic no oblida ni perdona. La Mila, amb 16 anys, està encadenada. ¿Per sempre? ¿Tan aviat, per un simple rampell de fúria adolescent? Les minories etnicoreligioses han de ser protegides perquè l’habitual és que els seus membres siguin discriminats i ofesos per la majoria, però amb els musulmans a Europa es dona la paradoxa que insultar el Déu majoritari surt molt més barat que fer-ho amb el de la minoria. És una cosa que fa pensar.
¿Com pot continuar considerant-se laic un país on una de les blasfèmies adquireix una categoria especial i posa a l’esquerra de part, no ja dels fidels d’aquesta religió, sinó dels seus fonamentalistes? És una confusió letal per a l’esquerra i una catàstrofe per als musulmans que viuen a França. Els més fanàtics no han de ser els seus portaveus, però la polarització els posa amb safata aquest paper. Que els fidels d’una religió se sentin ofesos per una blasfèmia no dona dret a uns quants per amenaçar de mort a una noia de 16 anys o un dibuixant. Quan això passa el debat s’ha desplaçat.
També es confon en aquest debat, crec, el respecte i el pànic. I és una confusió insana. Després de la matança de ‘Charlie Hebdo’ només un parell de diaris es van atrevir a reproduir la portada que tant havia ofès els fanàtics. ¿Va ser respecte per les creences alienes o per por dels assassins? A la ultradreta se l’ha de combatre el mateix quan és cristiana que musulmana.
Des d’un pla ètic, l’anticlerical que diu que s’ha de respectar l’Alcorà comet el mateix error que l’ultradretà que surt en defensa de la blasfèmia contra l’islam, però condemna la que s’escriu contra el cristianisme o el judaisme. Però se’ns escapa un detall més important: si entre la minoria hi ha uns quans pocs individus capaços d’una atrocitat, ¿quin respecte mereixen?
