Protecció mediambiental
La salut de les plantes
El 40% de les collites al món es perden per l'acció de diferents tipus de plagues o malalties, i en un entorn d'intens comerç internacional i de canvi climàtic cal actuar amb urgència
plantasw
L’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’any 2020 l’Any Internacional de la salut de les plantes tal com havia proposat la FAO (l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura). És possible que, com diu la declaració que ho aprova, les activitats que es realitzin durant aquest any serveixin per crear una consciència sobre una qüestió que en algunes ocasions pot ser important per reduir la fam, eliminar la pobresa, protegir el medi ambient i estimular el desenvolupament. Al nostre país no sembla que aquesta consciència existeixi gaire.
Si reflexionem sobre el tema, ja pot ser per si mateix sorprenent que les plantes puguin sobreviure en l’entorn agressiu en el qual habiten i que està poblat per animals, fongs, bacteris o virus que viuen a costa d’elles. No poden fugir si són atacades, no poden respondre a l’agressió com ho fan els animals i, en canvi, l’experiència mostra que de vegades viuen durant segles. Això vol dir que tenen maneres per protegir-se de forma eficient. De tota manera, la FAO calcula que el 40% de les collites al món es perden per l’acció de diferents tipus de plagues o malalties i que, en un entorn d’intens comerç internacional i de canvi climàtic, cal actuar amb urgència. Estem veient també que apareixen nous paràsits que actuen sobre espècies salvatges, i per tant posen en perill els nostres ecosistemes.
Malalties devastadores
Tenim en la nostra memòria històrica grans desastres produïts per malalties de plantes. Potser la més coneguda és la que va atacar el cultiu de la patata a Irlanda a mitjans del segle XIX, produïda per un agent relacionat amb els fongs. S’ha calculat que va causar més d’un milió de morts per la fam i un milió d’emigrants, sobretot cap a Amèrica. Des d’aleshores s’han adoptat moltes mesures polítiques, socials i tècniques per evitar aquest tipus de desastres, però amb èxit relatiu. Actualment tenim, per exemple, una plaga de fongs al blat que està avançant a Europa, i un bacteri, la ‘xylella fastidiosa’, que ataca a arbres com l’olivera i l’ametller, ha delmat les oliveres centenàries del sud-est d’Itàlia i ja ha arribat a les Balears i a Alacant. L’única solució és arrencar els arbres al voltant de la zona infectada, i això crea greus problemes als agricultors. També hem vist com nous insectes han atacat les nostres palmeres, i una eruga asiàtica està destrossant les plantes d’una espècie tan característica del nostre país com és el boix.
Tothom proclama que el més important és prevenir l’aparició d’aquests problemes. Hi ha barreres sanitàries que haurien d’evitar la propagació d’aquestes malalties, però al nostre món globalitzat no és fàcil evitar que es produeixin accidents. També tractem els cultius amb substàncies fitosanitàries contra insectes, fongs o bacteris, però ens preocupen els seus efectes sobre el medi ambient o sobre la salut i provem de limitar el seu ús.
S’estan aplicant mesures menys agressives amb l’anomenat control integrat de plagues, que prova d’actuar sobre les poblacions de plantes o insectes, i mesures de rotació de cultius i altres tècniques agronòmiques. I utilitzem varietats de plantes que siguin resistents a les malalties. Els que treballen per tenir llavors millorades estan a la recerca constant de varietats que incorporin als seus gens aquells que fan que les plantes tinguin la propietat de resistir als atacs d’algun patogen. L’aplicació de tècniques moleculars ha avançat molt en els últims anys i es van aconseguint varietats resistents, però els patògens s’adapten a aquestes resistències en una carrera contínua per evitar la seva expansió.
Les plantes emmalalteixen de la mateixa forma en què ho fem els animals: per virus, bacteris o fongs. I els animals ens les mengem, fins al punt que depenem essencialment de les plantes per a la nostra alimentació. I per això hem d’evitar que els nostres cultius tinguin pèrdues per malalties. Per tot el que sabem hem de concloure que no podem abaixar la guàrdia. No ens podem permetre els nivells de pèrdues que tenim en aquests moments a la producció d’aliments. Els canvis en el clima i el desenvolupament del transport ja estan fent que hàgim d’actuar de manera sistemàtica per preservar la nostra producció agrícola i espècies silvestres que formen part del nostre entorn. No és mala idea cridar l’atenció durant un any sobre la salut de les plantes. És essencial fins i tot per preservar la nostra.
