Una estació més de metro a la Zona Franca

Els barris de la Zona Franca, amb 30.000 habitants i 20.000 treballadors en el principal polígon productiu de Barcelona, no van disposar de servei de metro fins que el 2016 la Línia 9 va arribar, camí de l’aeroport, a Mercabarna i el seu entorn. El 2018 la Línia 10 va cobrir per primera vegada les zones residencials de la faldilla de Montjuïc i aquest cap de setmana ha obert la seva primera estació a la zona industrial i de serveis més pròxima al port. Pas a pas es va saldant un deute històric amb els veïns.

Després del període més cru de restriccions pressupostàries han pogut anar sortint del congelador dels projectes ajornats algunes estacions del ramal sud de la Línia 10 del metro gràcies a les aportacions extraordinàries de l’Ajuntament de Barcelona o a equilibris pressupostaris de la Generalitat de Catalunya: l’estació de Zona Franca que ha obert les seves portes aquest cap de setmana s’ha pogut finançar gràcies a estalvis realitzats en l’execució d’unes altres tres de la mateixa línia. Aquest any i el següent el servei a la gran zona industrial de Barcelona continuarà millorant fins a arribar a la ZAL portuària.

Però més enllà d’aquests compromisos, dos són els grans reptes de la xarxa de transport públic en l’àrea de Barcelona. D’una banda, emprendre els següents projectes de gran envergadura previstos, el tronc central de les línies 9 i 10 i la connexió entre si dels dos ramals del tramvia i les tres línies urbanes dels Ferrocarrils de la Generalitat. De l’altra, la millora del servei de Rodalies. Per a això serà necessari tirar endavant el projecte de pressupostos presentat pel Govern, amb un notable increment de la partida destinada al transport públic, i un compromís ferm del Govern central, com va exigir ahir el president Torra, el partit del qual no sembla, en canvi, especialment disposat a facilitar l’aprovació d’uns Pressupostos Generals que ho facin possible.

La implicació de totes les Administracions no admet regatejos en un moment que han de redoblar els seus esforços per ampliar l’oferta de transport públic com a alternativa a les restriccions al trànsit privat necessàries per fer front a l’emergència climàtica.