No és l'Hermitage

¿Per a què serveix l’art? ¿A qui serveix? Les respostes són múltiples. No el viu igual el marxant, l’artista o l’espectador emocionat davant d’una obra. Hi ha motius per defensar l’Hermitage a Barcelona, però el batec cultural de la ciutat no necessita aquesta transfusió. Tenim equipaments excel·lents mancats de recolzament institucional per potenciar-se. Tenim l’herència d’allò ben fet i un poderós magma creatiu. I tenim avidesa per la cultura. Recordem l’èxit de la Biennal del Pensament.

Davant la pulsió de convertir l’art (i tot) en un consumible uniformat, està l’encert d’alimentar la personalitat pròpia, la millor manera de mantenir el valor. L’Hermitage, amb les seves exigències arquitectòniques i d’ubicació, amb el seu historial de satèl·lits fracassats i l’absència d’un projecte vinculat a Barcelona no respon a les seves urgències culturals. No seria la primera inversió privada que acabés en pèrdues públiques. Són molts els sectors que pressionen per a la seva implantació, no així el món de l’art. Dir ‘no’ a les imposicions de l’Hermitage és un acte de valentia que dona valor a la ciutat.