La inhabilitació

Quan lluitar i quan no

¿Entaula Torra aquesta batalla perduda contra el que els independentistes anomenen «l'Estat» o contra ERC i el president del Parlament?

Es llegeix en minuts
Quan lluitar i quan no

RICARD CUGAT

«Triomfen aquells que saben quan lluitar i quan no». És un dels cèlebres consells que ens va llegar el gran estrateg de l’antiguitat xinesa Sun Tzu en ‘L’art de la guerra’, un dels clàssics més importants de la negociació i l’estratègia, escrit probablement al segle VI aC, i que encara avui continuem explicant a les facultats de dret i escoles de negocis de tot el món. És una cosa que aquells que pretenguin gestionar o resoldre conflictes de qualsevol naturalesa mai haurien d’oblidar. En efecte, un error massa comú i amb conseqüències sovint funestes en conflictes polítics, laborals, comercials, i de tot tipus, és precisament el de no saber triar bé les batalles que s’han d’entaular.

Això ve a tomb del que va passar al Parlament amb la pèrdua de la condició de diputat del president Torra, instada pel secretari general de la cambra en compliment de la instrucció de la Junta Electoral Central (JEC), avalada també per la interlocutòria de la Sala Tercera del Tribunal Suprem. Com va explicar el president del Parlament, Roger Torrent, la Mesa va haver de conciliar dos interessos diferents: la defensa de la presidència de Torra i l’interès de la cambra a protegir la validesa dels acords que es prenguin a partir d’ara. JxCat, en canvi, va intentar durant el matí presentar una instància a la Mesa per impedir-ho, tot i que la qüestió no es va arribar ni a discutir gràcies al bloqueig de la resta de partits. El president Torra, en la seva intervenció en el ple, va avisar que no acceptava la pèrdua de la seva acta de diputat i sol·licitava l’empara del Parlament.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

¿Com podem entendre el que va passar? Des d’un punt de vista estrictament jurídic, s’ha d’admetre que els juristes no ens posem d’acord sobre si la JEC era competent per ordenar la retirada d’una acta de diputat. Alguns dels mateixos membres de la Junta van votar en contra de la decisió majoritària en un vot particular. D’altra banda, som molts, entre d’altres la Fiscalia de l’Estat, els que hem defensat que el Suprem havia d’haver concedit la mesura cautelar de suspensió de la decisió de la JEC mentre no resolgués la causa, ja que el mal que es produeix sobre Torra al privar-lo dels seus drets de diputat és irreparable, i no hi ha urgència ni necessitat de mantenir l’efectivitat d’aquesta decisió.

Dit això, la interlocutòria dictada pel Tribunal Suprem (TS) el dia 23 deixa poc marge als dubtes. En primer lloc, no concedeix la mesura cautelar sol·licitada per Torra. Segon, afirma amb total contundència, que la JEC era competent per dictar la decisió que va prendre, en la qual, recordem, s’aplicava l’article 6.2.b de la LOREG en relació amb la condemna penal –no ferma– dictada prèviament pel TSJC. Tercer, el TS manifesta no allotjar cap dubte sobre la constitucionalitat de l’article 6.2.b, i per tant, es nega a elevar una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. I quart, el TS adverteix que de tota manera la sentència que resoldrà el recurs presentat no tardarà gaire a arribar. Ningú dubta que aquesta sentència ratificarà la decisió de la JEC, i per tant, la pèrdua de la condició de diputat per part de Torra és tard o d’hora inevitable.

Aquesta decisió del Suprem és a parer meu errònia des d’un punt de vista jurídic, i ho és per diverses raons, en les quals no entraré ara. Però és molt clara. I com tota decisió judicial en un Estat de dret, s’ha de complir. És més, encara que la decisió sigui errònia presa en aquest moment, no fa sinó anticipar (parcialment) un resultat que arribarà amb tota probabilitat a qualsevol escenari possible. Pocs confien que la Sala Segona del TS no confirmi la sentència penal condemnatòria sobre Torra, i converteixi en ferma la seva inhabilitació.

Et pot interesar

Sent això així, ¿per què entaular aquesta batalla intentant forçar una nova desobediència institucional? I ¿per què fer-ho, sobretot, tenint en compte que l’únic que perd Torra és la seva condició de diputat, però no necessàriament –encara– la de president de la Generalitat, ja que allà la llei sí que permet un marge interpretatiu per entendre que una cosa no implica l’altra? ¿Per què lluitar i desgastar-se en una batalla que està irremeiablement perduda, si a més no afecta cap posició important? ¿Es tracta d’un bast error d’estratègia? ¿O és que, potser, aquesta batalla no la pretén lliurar Torra contra el que els independentistes anomenen «l’Estat», sinó contra ERC i el president del Parlament, Roger Torrent? ¿No serà que les eleccions catalanes són imminents i alguns s’estan preparant per a la gran batalla electoral a mort que es produirà dins de l’independentisme?