A Davos no utilitzen pin parental

2
Es llegeix en minuts
rosas51848541 greta thunberg en davos200121090828

rosas51848541 greta thunberg en davos200121090828 / DENIS BALIBOUSE

El Fòrum Econòmic Mundial ha convidat Greta Thunberg. A la majoria dels assistents a Davos no els ha agradat el que ha dit. També hi ha acudit Donald Trump. I tampoc ha agradat a tothom. Però Davos és un fòrum intel·ligent en què els assistents no busquen fans, sinó solucions; en què no lluiten per un ‘like’ i pretenen debatre abans que assentir. Ara que fins i tot els últims marxistes ortodoxos, com Thomas Picketty, accepten que les idees mouen el món i són, com a mínim, igual de poderoses que els mitjans de producció. La digitalització ha accentuat aquesta primacia del coneixement com va preveure Daniel Bell. Però les idees, per ser transformadores, han de fugir del fanatisme. Per això a Davos conviden Thunberg. I no se’ls passa pel cap aquesta idea troglodita de deixar d’escoltar el que pensa diferent, fins i tot des de la més tendra infància amb el pin parental.

Notícies relacionades

Davos planteja aquest any una dialèctica inspiradora. Contraposa el capitalisme inclusiu amb el capitalisme dels accionistes. L’esquema té més substància econòmica de la que aparenta a primera vista. En el capitalisme inclusiu hi té cabuda la preocupació per la sostenibilitat, per la desigualtat o per la cohesió social. De manera que a Davos es parla aquests dies d’anatemes com ara l’economia circular i les auditories verdes. Possiblement, la majoria dels assistents no estan d’acord amb aquests plantejaments, però no opten per la solució dels terraplanistes: negar que la societat avui es preocupa per aquests temes. I en aquesta abstracció que anomenem societat hi ha els clients, els accionistes, els treballadors, els directius i els reguladors de les empreses. De manera que, com assenyala el manifest que Davos promou per actualitzar els seus compromisos de fa 50 anys amb vista a la Quarta Revolució Industrial, les empreses han de tenir un «propòsit». Ho explica magníficament Sergio Rotke al seu llibre Expuestos i ho ha recordat aquesta mateixa setmana el president del Cercle d’Economia, Javier Faus.

Atenent Davos, igual resulta que el futur no es juga avui en la dialèctica entre dreta i esquerra, entre mercat i Estat o entre globalització i proteccionisme. La veritable batalla cultural en què es dibuixen les noves formes de l’economia i de la societat es lliura entre el capitalisme inclusiu i aquest reverdiment del capitalisme sense traves que encarnen Trump, Bolsonaros, Johnson i companyia. A escala local és la confrontació entre la diputada Rocío Monasterio, que es permetia visar projectes arquitectònics sense títol, i el ministre José Luis Escrivá, que ha estudiat tota la vida com la despesa pública pot mesurar la seva eficàcia. La barbàrie contra la raó no és res nou. La novetat és la barra amb què alguns defensen aïllar els seus fills, i les seves empreses, del marc comú. És a dir, tracten que perduri el capitalisme no inclusiu. Esperem que la nombrosa representació espanyola que acudeix al Fòrum entengui que Davos és ara més incompatible amb Vox que amb Podem. Els que escolten els que no pensen com ells tenen la sort d’entendre millor el que passa al món.

Temes:

Davos