21 febr 2020

Anar al contingut

Dona i superació

Col·lectivitat

ALFRED MAUVE

Col·lectivitat

Jenn Díaz

Ens han venut que havíem d'aconseguir les coses soles i que, si no ho fèiem soles i de la manera que estava estipulada socialment, no tenia cap mèrit

Fa una setmana vaig veure l’última funció d’AÜC, de Les Impuxibles i Carla Rovira, a Torelló. Com sempre, em van captivar, emocionar, remoure i incomodar durant poc més d’una hora, i vaig sortir del teatre commoguda i amb massa informació i emocions al cap. Segueixo pensant que quan hi ha una mirada de dona al darrere, i aquí n’hi han unes quantes, hi ha certs mecanismes i certes dinàmiques que canvien, que s’allunyen de les que coneixíem fins ara, i que troben uns altres canals per arribar fins a nosaltres, que som a la primera fila aguantant la respiració i contenint les llàgrimes. Potser perquè ens és un espai relativament nou i hem estat dominades per la mirada de l’home arreu. Potser. La qüestió és que totes les vegades que les he vist, surto amb la sensació que exploren noves vies i que gràcies a la seva exploració hi sortim guanyant totes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Un cop acabada la funció, cadascuna d’elles ens adrecen unes paraules de comiat de gira, i em fan pensar ja al cotxe, tornant a casa, amb aquell soroll mental de quan has vist alguna cosa que t’ha fet pensar de més, que potser ens han venut que les coses les havíem d’aconseguir soles, i que si no ho fèiem soles i de la manera que estava estipulada socialment, no tenia cap mèrit. Penso en la supervivència, en els dolors mal tancats, en les ruptures o les agressions a tots els nivells que haguem patit al llarg de la nostra vida. Ens han ensenyat que hem de ser valentes, i prèviament ens han dit què vol dir valentia, i s’han encarregat que aquesta definició no estigués subjecta a canvis ni matisos. Ens hem hagut d’emmotllar a aquests mots i els seus significats per encaixar. I mica en mica n’anem sortint.

Enlloc diu que ho haguem de fer soles. Vivim en l’era en què la col·lectivitat és subversiva. L’individualisme i la valentia mal entesa ens han portat a un carrer sense sortida. Però, de veritat, enlloc diu que haguem de ser heroïnes, enlloc diu que ho haguem de superar tot ara, ja, i amb els instruments que ens volen donar els altres. No ho diu enlloc, que no us enredin. Enlloc diu que ho hagis de fer sola.

Temes: Feminisme Teatre