Mercaderies fictícies i autoprotecció de la societat

Ja deia la meva mare que la majoria de coses, en excés, no són bones, i en la nostra societat tenim un excés de mercat. Tant que, en lloc de tenir una societat amb mercat, tenim una societat de mercat, on la propietat privada i la maximització del benefici econòmic passen per davant de qualsevol altra consideració. ¿Per què si no traiem del seu barri una família que porta 20 anys pagant religiosament el lloguer? ¿Com valorem les conseqüències d’aquesta pèrdua de llaços comunitaris i estabilitat vital, tant per a aquesta família en particular com per a la societat en general?

Hi ha sectors on l’excessiva mercantilització té efectes perniciosos sobre la vida i la dignitat de les persones, i en conseqüència per al bon funcionament de la societat. L’economista i antropòleg Karl Polanyi ho explica molt bé a ‘La Gran Transformació’ (1944), on parla de la terra, el treball i les divises com «mercaderies fictícies». La seva anàlisi sobre la mercantilització de la societat durant el s. XIX detalla com la societat intenta autoprotegir-se davant aquests atacs, amb el problema que aquesta resposta és fàcil que viri cap al proteccionisme, el nacionalisme excloent i el populisme, tal com es va veure a principis del s. XX.

En una recent publicació a ‘Cristianisme i Justícia’ actualitzem al segle XXI aquesta crítica als excessos del mercat en tres àmbits significatius (habitatge, treball i finances), oferint algunes pistes sobre com la societat es pot autoprotegir de manera que no s’hagin de coartar les llibertats individuals i col·lectives. L’actual mercat de la vivenda té un 42% de les persones en règim de lloguer dedicant més d’un 40% de la renda a pagar la seva vivenda, afavorint les bombolles immobiliàries i l’especulació. Per preservar aquest dret humà bàsic, són necessàries polítiques públiques que incrementin el parc de vivenda social i assequible (per passar de l’actual 2% al 15% de la mitjana europea) i coordinar els diferents actors involucrats per recuperar la funció social de la vivenda.

El mercat, al servei de la societat

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El mercat laboral, on la uberització i la precarització han sigut les principals tendències, ha portat a grans desigualtats entre les rendes percebudes pel capital i pel treball. La conseqüent concentració de la riquesa i aparició del ‘precariat’ mostren les conseqüències negatives del sistema, en què els estats haurien d’intervenir amb una fiscalitat més progressiva i un reforç (en lloc d’una regressió) dels sistemes públics de salut i educació. Finalment, els mercats financers també han donat últimament sobrades mostres de les seves limitacions: bombolles especulatives, asimetries de poder, curtterminisme i elusió fiscal, sovint no són l’excepció, sinó la norma. Perquè els mercats financers estiguin al servei de la societat s’han d’adoptar mesures, ja sigui per convicció o per coerció, que introdueixin l’impacte social i mediambiental de les inversions com una variable igual d’important que el famós binomi rendibilitat-risc.

El mercat és, doncs, sovint, un bon sistema per a la creació i assignació de riquesa, però la seva incapacitat per autoregular-se té conseqüències negatives en determinats àmbits. Si volem que això no es tradueixi en guerres comercials, protestes generalitzades i soscavació de la democràcia, necessitem un contracte social en què el mercat no sigui un final en si mateix, sinó un mitjà per construir una societat més justa, més humana, i més pròspera per a tothom.