Atenguin, senyories: les assassinades ens importen

La preocupació per la violència masclista arriba al seu màxim històric en el CIS de desembre

Millorar les mesures i finançament per enfrontar aquesta xacra ha de ser prioritat de legislatura

1
Es llegeix en minuts
-FOTODELDÍA- AME1090. CIUDAD DE MÉXICO (MÉXICO), 11/01/2020.- Vista de zapatos rojos puestos como protesta social contra los feminicidios y la violencia hacia las mujeres, este sábado en la plancha del Zócalo de Ciudad de México (México). La obra itinerante Zapatos Rojos es unes un movimiento creado por la artista mexicana Emilia Chauvet hace una década, después de que su hermana fuera asesinada por su novio. EFE/Sáshenka Gutiérrez

-FOTODELDÍA- AME1090. CIUDAD DE MÉXICO (MÉXICO), 11/01/2020.- Vista de zapatos rojos puestos como protesta social contra los feminicidios y la violencia hacia las mujeres, este sábado en la plancha del Zócalo de Ciudad de México (México). La obra itinerante Zapatos Rojos es unes un movimiento creado por la artista mexicana Emilia Chauvet hace una década, después de que su hermana fuera asesinada por su novio. EFE/Sáshenka Gutiérrez / Sashenka Gutierrez (EFE)

Tenim un immens deute amb elles. Les assassinades. Les víctimes de la violència masclista. No vam saber protegir-les; no vam trobar els mitjans o no van ser els suficients. No vam aconseguir convèncer-les, en alguns casos, que denunciessin o no vam estar a l’altura com a Estat quan la denúncia no va ser un escut. No vam saber, no vam poder... ja no hi són per cridar-nos el seu dolor. No van morir. Parelles a les quals gairebé sempre van estimar, malgrat que les van cosificar com a objectes en propietat, els van robar la vida. I ho van fer sense pensar en res més que ells mateixos i la seva grotesca manera d’entendre les relacions amb qui mai van considerar una igual.

Doncs sàpiguen, senyories, que ens importen. Actuïn en conseqüència, vostès que poden, que porten la nostra sobirania nacional repartida a les seves butxaques. Els hi adverteix l’últim CIS: la preocupació per la violència de gènere ha tornat a arribar al seu màxim històric. L’última vegada que ho va fer va ser el març passat, coincidint amb el 8-M. L’assumpte se situa ara a l’onzè lloc de les preocupacions més grans d’Espanya, per davant de l’educació, la crisi climàtica o la inseguretat ciutadana.

Al desembre, període que es va fer aquest sondeig, van ocórrer dos fenòmens que, previsiblement, van influir en la pena dels enquestats: es va donar a conèixer la condemna als jugadors de l’Arandina, per violació múltipe a una menor, i es va fer pública la desaparició de Marta Calvo, amb la detenció d’un sospitós i la seva possible relació amb casos similars que afectaven altres dones.

Notícies relacionades

Hi ha por i un deute impagable, però no estarà de més retirar la fullaraca de la cridòria política, per una estoneta almenys, per centrar-se en elles, a intentar que no hi hagi més víctimes. Aquí l’urgent coincideix amb l’importantLegislin, pressupostin, uneixin-se, no ofenguin... entenguin que es tracta d’evitar l’assassinat, senyores i senyors de VOX, no simplement de delectar-se en la condemna de qui quan decideix matar a qui creu seva sota escriptura, no atén amenaces penals.