Treva en la guerra comercial Xina-EUA

L’acord comercial subscrit pels Estats Units i la Xina relaxa les tensions en l’economia global i contribueix a reduir el risc d’una recessió, un temor recurrent durant el 2019. Tot i així, la desescalada aranzelària està lluny d’haver acabat amb els problemes entre els dos gegants, perquè ni el Govern xinès està disposat a suprimir progressivament les subvencions en el sector industrial de titularitat pública ni el dels Estats Units se sent inclinat a rebaixar les càrregues a la importació d’una llarga llista de productes xinesos sense obtenir contrapartides significatives. Fet que equival que 360.000 milions de dòlars en importacions continuïn penalitzats amb gravàmens de fins al 25%.

D’acord amb diversos estudis independents i un de la Reserva Federal, l’obstinació proteccionista de Donald Trump no ha comportat cap benefici per a l’economia nord-americana, en particular per al sector agrari, les dificultats del qual han de minvar durant aquest any gràcies al compromís xinès de realitzar importacions agrícoles per valor d’entre 32.000 milions i 40.000 milions de dòlars. En realitat, la Casa Blanca va perdre més d’un any en el regateig amb la Xina tenint en compte que els negociadors de Pequín es van declarar disposats el 2018 a realitzar importacions a tots els sectors per un valor similar als 200.000 milions de dòlars acordats ara per als dos pròxims anys. I va quedar demostrat que les barreres aranzelàries ni creen ocupació ni estimulen el mercat interior com van advertir molts analistes.

Potser la primera raó de Trump per firmar l’acord hagi sigut la urgència en any electoral de suavitzar els efectes del seu proteccionisme entre aquells dels seus votants més perjudicats. El que fa indefectiblement que ens preguntem si la treva en curs arribarà la Unió Europea o, al contrari, el val per relaxar la relació amb la Xina no és d’aplicació per a Europa. O ho és només per al Regne Unit arran del ‘brexit’, una cosa bastant probable.