21 febr 2020

Anar al contingut

Les decisions de la Junta Electoral Central

Dues inhabilitacions discutibles

J J Guillen

Dues inhabilitacions discutibles

Xavier Arbós

Sembla incomprensible que la JEC no hagi esperat que el Tribunal Suprem prengui les seves decisions, a partir de les quals pot actuar com el que és: administració electoral

La Junta Electoral Central (JEC) acaba de prendre dues decisions que em semblen incorrectes. Per precipitades i perquè, en el fons, limiten drets assumint un paper propi dels tribunals. La JEC priva del seu escó Quim Torra, i, com a conseqüència, de la presidència de la Generalitat. Pel que fa a Junqueras, la JEC el considera inhabilitat. En el cas de Torra, no s’ha esperat que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre el recurs presentat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va condemnar-lo per desobediència. Quant a Junqueras, tampoc ha esperat que el Tribunal Suprem determini les conseqüències de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que, com és sabut, va establir que Junqueras tenia la condició d’eurodiputat. Resulta xocant que actuï com si li correspongués executar sentències, quan no és un òrgan jurisdiccional. I sembla incomprensible que no hagi esperat que el Tribunal Suprem prengui les seves decisions, a partir de les quals la JEC pot actuar com el que és: administració electoral.

Sobre les dues resolucions de la JEC plana l’article 6 de la llei orgànica del règim electoral (LOREG), que m’atreveixo a considerar com l’origen de tots els problemes a què ens enfrontem. D’una banda, i, en relació amb Torra, l’apartat 2.b de la LOREG indica que són «inelegibles», entre d’altres, els condemnats per sentència, «tot i que no sigui ferm», per delictes contra l’Administració pública. A Quim Torra se l’ha condemnat pel delicte de desobediència de l’article 410 del Codi Penal, que es troba en el Títol XIX «Delictes contra l’Administració pública». La condemna, com s’ha dit, ha sigut recorreguda. No és ferma, i, a partir d’aquí, no seria «elegible». Però ¿també ha d’abandonar el seu escó? Si passem a l’apartat 4 del mateix article 6 de la LOREG, la resposta és que sí. Les causes d’inelegibilitat són també causes d’incompatibilitat, i per tant de cessament en el càrrec que s’estigui exercint. Almenys aquesta és la interpretació de la sentència del Tribunal Constitucional STC 45/1983, en el seu fonament jurídic 5. I si perd l’escó, no pot ser president de la Generalitat. Aquesta última afirmació, tot i que discutible, es pot mantenir si considerem que tant l’article 152.1 de la Constitució com l’article 67.2 de l’Estatut estableixen que per ser president autonòmic ser diputat és una condició imprescindible. El problema està que, des del meu punt de vista, l’article 6.2.b de la LOREG és inconstitucional i xoca amb les competències estatutàries.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tots tenim dret a la presumpció d’innocència, segons estableix l’article 24.2 de la Constitució. Aquesta presumpció no es perd del tot fins que no hi ha una sentència ferma de culpabilitat. No obstant, l’article 6.2.b de la LOREG ja lliga la sanció penal d’inelegibilitat a la sentència condemnatòria, no ferma, de primera instància. Quan recau una sentència ferma, és evident que cal complir-la, com les resolucions judicials. Per això es preveu que es perdi la condició de diputat del Parlament per una sentència ferma d’inhabilitació (art. 24.c del Reglament). I se cessa de president de la Generalitat per sentència ferma que comporti la inhabilitació, com diu l’article 7.1.f de la Llei 13/2008, de la presidència de la Generalitat i del Govern. Aquesta regulació és l’expressió de les competències que té Catalunya en l’organització de les seves institucions, i no sembla correcte que es restringeixi per una normativa electoral inconstitucional, si és com sembla el cas.

En el cas de Junqueras també juga l’article 6 de la LOREG, però en aquest cas l’apartat 2.a, que diu que «són inelegibles els condemnats per sentència ferma, a pena privativa de llibertat, en el període que duri la pena». Junqueras va ser proclamat electe, com a eurodiputat, el 14 de juny de 2019. Tot i que el judici ja estigués vist per a sentència, aquesta no es va dictar fins al 14 d’octubre. I el que ens diu la sentència del TJUE és que Junqueras era elegible, i va arribar a la condició d’electe el 14 de maig, abans que fos condemnat. La JEC arriba a la conclusió que Junqueras està inhabilitat, però passa per alt el que ha dit el TJUE: que és un diputat electe, que no està inhabilitat i que cal presentar el suplicatori al Parlament europeu.

El Tribunal Suprem es va precipitar al dictar sentència sense esperar el TJUE. Ara la JEC s’afanya massa i no espera el Suprem. Tot són urgències. Que els Reis ens portin més paciència, però ja.