21 d’oct 2020

Anar al contingut
Els Reis, els diners i les guerres de poder

ALBERT BERTRAN

Els Reis, els diners i les guerres de poder

Lucía Etxebarria

Alberto és psicòleg. Per la seva consulta passen diàriament nens i nenes que pateixen la síndrome de la pantalla: l’ús abusiu del mòbil i les tauletes els ha creat trastorns del llenguatge i del son, greus problemes de concentració i comunicació, una acusada tendència a l’aïllament i baixa tolerància a la frustració. Criatures que són com els ludòpates, addictes a la dopamina que els estimula la via mesolímbica. Que no poden dormir o menjar sense el mòbil. Que es converteixen en una altra persona quan els donen el mòbil: ja no parlen amb ningú i passen hores en el seu món. Que mostren conductes disruptives a l’aula, perquè no aguanten 45 minuts de classe sense mirar el mòbil, ja que l’abstinència els genera un malestar intens, com un drogoaddicte quan està sense la seva dosi.

Per aquestes raons Alberto els ha deixat claríssim en la seva carta als Reis que no vol que a la seva filla li regalin un mòbil. Alberto s’ha divorciat aquest any i la seva filla Frida, de vuit, viu en custòdia compartida.

¡Sorpresa! El dia de Reis, quan Frida va a casa dels avis materns, descobreix que li han deixat allà ¡un mòbil i una tablet! Evidentment Alberto no li pot treure el regal, seria massa cruel.

La mare i els avis de Frida han subornat els Reis per aconseguir un regal caríssim. La mare i els avis de Frida no han après que quan donem, donem de veritat, perquè sentim i perquè estimem. Són persones amb por de la solitud, que arrosseguen carències afectives i creuen que amb regals es pot comprar afecte i expressar poder.

Trinxera particular

La mare i els avis no aconsegueixen més afecte per part de FridaFrida agraeix el regal als Reis, no a ells. Però sí que han iniciat una guerra de poder. Al saltar-se la norma d’Alberto, objectualitzen Frida: la converteixen en una trinxera de la seva guerra particular. Estan utilitzant Frida per entrar en una pugna amb Alberto, per deixar-li clar que no respecten les seves idees, ni la seva experiència, ni la seva carrera, ni el seu saber.

«Els nens estimen els qui els respecten, no els qui els fan el regal més car»

Crec que l’exemple del regal del mòbil i/o de la tablet per a Reis és el més estès i el que tothom entén. Perquè en tota família s’ha viscut aquesta guerra. En altres casos el regal de la discòrdia ha sigut la consola, o les targetes regal de les videoconsoles o la subscripció a Netflix, Amazon o YouTube Premium... O pagar l’activitat que l’altre progenitor havia vetat perquè el fill o filla havia tret males notes, o per perillós: les classes d’hípica, el salt en paracaigudes, el bany amb taurons a l’aquari. O el viatge a Disneyland. (Punt extra com a arma de destrucció massiva si el viatge o les activitats es realitzen amb la nova parella del progenitor divorciat).

I en aquesta guerra, ¿què aprenen els nens? Aprenen xantatge i manipulació, a controlar els sentiments i la conducta dels altres a través dels regals. Desaprenen l’amor, el concepte de la gratitud i l’esforç. I desaprenen la idea que regalar és donar alguna cosa a algú sense esperar-ne cap compensació, que simplement es regala com una mostra d’amor.

Demà, després del pas dels Reis, aquesta història dels regals, els diners i el poder es viurà a moltes cases. Si vostè és el pare o la mare ofès, el que no va poder encarregar als Reis el regal caríssim, no se sulfuri. Des de la meva experiència com a mare i des de l’experiència d’Alberto  com a psicòleg li puc garantir una cosa: els nens no estimen els qui els fan els regals més cars. Els nens estimen els qui els escolten, els acompanyen i els respecten.