24 d’oct 2020

Anar al contingut

De cara a la investidura

Esperança i vertigen

Esperança i vertigen

Antón Costas

ERC es troba en el dilema de mantenir obertes les vies que va obrir l'acord amb el PSOE o deixar-se portar per la pressió de la dreta espanyola i JxCat

¿Com descriure el sentiment que em produeix la lectura de l’acord polític entre el PSOE i ERC? Imagino que com els passa a altres persones, el meu sentiment és una barreja d’esperança i vertigen. M’explico.

Tinc tres motius per a l’esperança. El primer és que l’acord respon al principi de reconeixement de la realitat. Una realitat que diu que sense acceptar l’existència del conflicte polític català no hi haurà tranquil·litat ni estabilitat en la política espanyola. És com el dinosaure del magistral microconte d’Augusto Monterroso: cada solució política que no reconegui aquesta realitat serà com un somni i al despertar ens trobarem que el dinosaure segueix allà.

Si coincidim en aquest punt, llavors veiem amb claredat que els partits liberal, conservador i d’extrema dreta espanyols no estan en situació de formar part de la solució. Ni Ciutadans ni el Partit Popular i encara menys Vox reconeixen aquesta realitat. Tot i que poguessin formar govern, al negar l’existència del problema català, Cs, el PP i Vox no podrien donar estabilitat i tranquil·litat a la política espanyola.

Així, el PSOE de Pedro Sánchez només podia buscar la formació de govern en l’acord amb l’ERC de Oriol Junqueras. Ara com ara, no hi ha més cera que la que crema. Atès que les dues faccions del partit conservador català, el PDECat i JxCat, no estan en condicions de formar part de la solució. Ara per ara, la seva brusca conversió a l’independentisme no els permet sortir del ‘mode bloqueig’.

El segon motiu per a l’esperança és que els dirigents d’ERC han tingut el coratge moral i polític de renunciar a la via unilateral i apostar per la del diàleg. Fins ara ERC havia sigut presonera de l’estratègia unitarista que interessava a Carles Puigdemont Quim Torra per mantenir el poder a Catalunya. Ara s’ha arriscat a volar sola en la recerca d’una sortida dialogada, negociada i acordada.

Esperança, en tercer lloc, perquè l’acord es recolza en els dos axiomes fonamentals de la democràcia parlamentària: el principi democràtic i el principi de legalitat o de l’Estat de dret. Els dos principis són al frontispici de la Constitució espanyola.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El principi democràtic estableix que, quan una part significativa dels ciutadans que viuen en un territori determinat expressen amb claredat i de forma recurrent el seu desig de replantejar els termes de la convivència, els dirigents polítics tenen l’obligació política de buscar cursos a aquesta demanda. Hi ha un 80% de catalans que demanden un autogovern millor i volen que se’ls consulti la fórmula, que no necessàriament ha de ser la independència. Ara el que fa el PSOE és recolzar aquest principi democràtic.

El principi d’Estat de dret estableix el respecte a la legalitat, sense renunciar al fet que pugui modificar-se a través dels procediments establerts per aquesta. Aquest principi és el que no es va respectar amb les lleis del Parlament de desconnexió i de convocatòria unilateral del referèndum, del 6 i 7 de setembre del 2017. Ara el que fa ERC és acceptar el principi de legalitat.

Si hi ha raons per a l’esperança, ¿d’on ve el vertigen? En primer lloc, de l’ambigüitat  amb què està redactat l’acord. Una ambigüitat calculada i necessària per poder aconseguir-lo, però també font dels temors que cadascú vulgui imaginar. I se’n poden imaginar molts.

El vertigen ve també, i de forma especial, del fet que l’acord parla d’una taula «entre governs». Però en un cas, el d’Espanya, aquest govern encara no existeix i, en el seu cas, tindrà una base parlamentària dèbil; i en l’altre, el Govern de la Generalitat està sotmès a fortes tensions, tant des de dins com des de l’àmbit judicial, tensions que el poden enfonsar en qualsevol moment.   

De fet, quan pràcticament havia acabat d’escriure aquest article aquest risc s’acaba de materialitzar. En una decisió controvertida i molt discutible, jurídicament i políticament, la Junta Electoral Central ha acordat destituir Quim Torra. La judicialització del conflicte impulsada pel PP, Vox i Ciutadans acaba de fer un altre gol a la política.

Arribat a aquest punt, imagino el vertigen que pot sentir ERC entre mantenir l’esperança que havia obert l’acord o deixar-se portar per la pressió entre, d’una banda, el PP, Vox i Cs, i, de l’altra, JxCat i l’ANC.

La meva esperança és que havent arribat a aquest punt, als dirigents d’ERC no els tremoli el pols per mantenir ferm el timó de la governabilitat en la direcció de la política.