04 d’ag 2020

Anar al contingut

La nova legislatura

La investidura i la ferotge oposició

JOSE LUIS ROCA

La investidura i la ferotge oposició

Rosa Paz

Les reaccions del PP i de Ciutadans són només un aperitiu del que s'espera aquesta legislatura

Fins i tot sense saber si el ‘sí’ definitiu d’ERC arribarà abans del 5 de gener, sembla que aquest dilluns es van aclarir la majoria de les incògnites que en les últimes setmanes feien qüestionar la possibilitat de la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern. Per com es van anar succeint els esdeveniments al llarg del dia, es podria afirmar que tant el PSOE com Unides Podem creuen que l’elecció del nou cap de l’Executiu al Congrés dels Diputats podria produir-se diumenge que ve, just abans de la cavalcada de Reis.

Aquesta seria una gran notícia que posaria fi a gairebé un any de bloqueig polític i interinitat governamental i a unes setmanes en què la dreta política i mediàtica –i fins i tot alguns analistes no tan renuents al pacte amb Esquerra– han retret als socialistes les «cessions» a ERC, tot i que encara no se’n coneix cap, i que es deixessin «humiliar» pels d’Oriol Junqueras o que deixessin que «s’humiliï» el Rei, el discurs de Nadal del qual van identificar amb Vox. Les coses s’estaven posant lletges, perquè les forces de la dreta s’havien desencadenat mentre els dirigents del PSOE es quedaven en silenci i, almenys fora de Catalunya, es temia que aquestes pressions desenfrenades acabessin per fer perillar la investidura i portessin a unes terceres eleccions.

L’escrit de l’Advocacia de l’Estat

No va contribuir a calmar els enfurismats que diumenge es digués que l’escrit de l’Advocacia de l’Estat sobre la situació penal de Junqueras no li semblava malament a ERC, perquè es donava a entendre que els republicans havien vist el document abans que aquest s’hagués enviat al Tribunal Suprem. D’aquí la revolta del PP, disposat a portar als tribunals la suposada filtració, i la de Ciutadans, entossudit a denunciar la ingerència del Govern en l’autonomia de l’Advocacia, que no tots veuen tan clara com a cos de l’Administració Pública. Això no és més que un aperitiu de la ferotge oposició que s’espera per a aquesta legislatura, i això sense comptar amb el que farà l’extrema dreta.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ha sigut, no obstant, aquest escrit de l’Advocacia, que demana al Suprem que permeti a Junqueras exercir d’europarlamentari mentre no s’aprovi el seu suplicatori, el que ha ajudat a fer que les coses transitin per un territori més net. Perquè si a ERC li sembla suficient, i desbloqueja d’una vegada la situació, la investidura es podria produir aquesta setmana mateix.

Per això Sánchez i el líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, van trencar el seu irrompible silenci i van presentar el seu programa de Govern de coalició. Sense sorpreses. Gairebé tot el que s’ha recollit en el pacte respon al que s’esperava: modificació de la reforma laboral del PP, més impostos per a les rendes més altes, pujada de les pensions amb l’IPC...  I afrontar el conflicte polític català impulsant el diàleg i l’acord entre les parts. Potser la clau catalana estigui més clara en l’acord firmat amb el PNB: diàleg sí, però també reconeixement de les identitats territorials i modificacions legals per trobar solució al contenciós català i al nou Estatut basc, «atenent els sentiments nacionals de pertinença». Ho veurem aviat.