Europa 2020: ¿cap a on i com?

Comencem nova dècada i també nou cicle polític a la UE. Aquest any que comença s’obren nous desafiaments i reptes que la nova Comissió i Parlament hauran d’afrontar.  Les primeres setmanes de l’any seran essencials per determinar quin serà el full de ruta que aquesta nova Comissió seguirà, després de la demora en la seva presa de possessió, durant els pròxims anys. Els equilibris no seran fàcils d’aconseguir quan les grans famílies polítiques ja no compten amb prou majories per adoptar posicions de mutu acord.

La presència d’una diversitat política més gran al si del Consell Europeu afavorirà la politització de la UE, una cosa que podria arribar a pal·liar part del dèficit democràtic del qual tantes vegades ha sigut acusada i, per fi, començar a fer política més enllà de la construcció de consensos que mai van deixar ningú content. S’obre, doncs, una finestra d’oportunitat per refundar una UE més pròxima als ciutadans, i en la qual es pugui participar de manera real. Però com tot a Brussel·les, la decisió política de fer-ho realitat ha de passar per la voluntat dels governs. De moment, segur que els primers mesos de l’any estaran marcats per la imminent sortida del Regne Unitla imminent sortida del Regne Unit prevista a finals del mes de gener. El desbloqueig del ‘brexit’ hauria de posar en marxa altres processos que s’han vist retardats per la seva causa.

En el pla econòmic, la negociació sobre el marc financer plurianual 2021-2027 marcarà, sens dubte, una part substantiva de les agendes de les presidències rotatòries de la UE. Croàcia en el primer semestre, Alemanya en el segon. Un eix centreeuropeu que pot fer inclinar la balança en el seu favor i en detriment, especialment, dels països del sud. Del resultat d’aquesta negociació veurem qui guanya quotes de poder en el pols existent entre, fonamentalment, França i Alemanya, un cop materialitzada la sortida britànica i amb els països de Visegrad guanyant cada vegada més pes específic a la UE.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

En el pla polític (o geopolític) el 2020 començaràel debat sobre el futur d’Europa. Un debat que té prevista una durada de dos anys. Serà en aquest context quan la UE haurà de decidir cap a on i com continuarà la seva etapa. Avançar fins a convertir-se en una potència geopolítica, renunciant a la il·lusió de les capacitats del seu poder normatiu, i adaptar-se a una realitat canviant en la qual s’està quedant fora de joc per les seves carències tecnològiques, de defensa... i, per tant, reforçant-les. O, al contrari, reafirmar-se en les seves posicions originals treballant des de postulats postfordistes, cosa que inclou la transformació cap a una economia verda i el reforç de l’Europa social com a elements característics i definidors d’una identitat pròpia. Una cosa que també comporta la reforma de determinades polítiques i sectors productius que tenen un enorme pes específic en les economies d’importants estats membres.

El debat no és senzill i les posicions al si de la UE són múltiples. S’acosten mesos intensos i, sobretot, de presa de decisions que definiran el futur de la UE a mitjà i llarg termini.